Fronteres africanes, 2

De la duana de Ceuta –al nord– a una de perfectament sahariana, la d’In Guezzam, al sud d’Algèria, per entrar a Níger, cap a 2.500 km del Mediterrani. Per arribar-hi, la pista –que en diuen les guies i els urbanites– de 400 km sortia de Tamanrasset i, al bell mig del no-res, el camí arribava (avui està asfaltat) a una precària construcció: la duana; a l’altra banda d’aquest “control” hi havia el mateix espai sense horitzons amb una altra barraca que allotjava un diguem-ne cafè. A mesura que us acostàveu al punt fronterer el soroll del motor feia aparèixer un home que feia estona que us sentia venir. Calçat amb xancletes i vestit clapat de beixos, endevinàveu que era un soldat o policia, de més perquè havia deixat el kalàixnikov estintolat a la paret. Encara lluny, al mig d’aquella desolació sorrenca i on no hi havia ningú més, ja us feia senyals ostensibles amb els braços per guiar-vos perquè us aturéssiu en el punt imaginari que ell devia considerar l’adequat en aquella planúria buida. Baixats, salutacions amb els tres més que sortien; somriures amb aquella magnífica dentadura que només poden exhibir les pells molt fosques. D’on veniu i on aneu, no teniu pas un paquet de tabac, ullades furtives a les noies, i... les papiers. Un d’ells, segon kalàixnikov en repòs i assegut en una cadireta de càmping davant d’una tauleta d’ídem, apuntava les vostres dades en una llibreta rebregada i vella que... anava perdent els fulls més antics i bruts per l’altra banda de la molla; exercia la performance apresa de l’administració colonial francesa, la mateixa que a París havia traçat en un plànol ratlles que dividien arbitràriament la geografia tuàreg. Tornada la documentació, tots al camió, i nova parada al “bar” esmentat per prendre cervesa refredada amb un motoret de fira. Cervesa? Sí: el relatiu islamisme de Níger i els impostos que l’Estat els devia cobrar, ho permetia. Si coincidíeu amb algun camió que fes la transsahariana, vèieu que els seus ocupants en consumien copiosament; les ampolles buides (0,5 l) les col·locaven en filera sobre la taula per facilitar el recompte a l’hora de pagar. Un xicot n’anava repartint sense que li calgués preguntar res. Dos-cents cinquanta quilòmetres i Arlit, la terra nigeriana de l’urani que segueixen explotant els francesos.