El voraviu
De què riu Hillary Clinton?
No hi van els manobres, a les festasses de l’olla. Hi van els milmilionaris, és clar
Els de l’olla són els de l’olla, deia l’àvia Neus. Quan els de l’olla fan festasses i aquelarres com la presa de possessió de Trump, sempre hi ha el millor de cadascuna de les millors cases. No és d’ara. És de temps immemorials. De sempre. Mai hi ha manobres en les festasses dels de l’olla. Pel poble, però sense el poble. És més vell, molt més vell que asseure’s a la tassa del vàter. Que ara els politòlegs i tertulians de l’esquerra caviar es posin les mans al cap perquè l’acte per excel·lència de demostració de poder polític fos ple del màxim poder tecnològic i del màxim poder econòmic (que avui són el mateix), demostra com de feliços viuen en les seves bombolles. Estan indignats per l’alt índex de milmilionaris que hi havia en la presa de possessió i pel que representa que el mateix Trump sigui milmilionari i que tingui en el seu govern ocellots que si perdessin el 90% de la seva fortuna continuarien sent milmilionaris. El cas és que aquesta gent s’ha fet milmilionària sense ser en el govern i quan governaven els amics dels que ara es foten les mans al cap, es diguin Obama o Biden en el cas dels Estats Units. S’hi han fet per ells mateixos o perquè governaven els que governaven, els mateixos que després han estat incapaços d’aturar Trump dues vegades? Res és diferent de com ha estat sempre a les altes esferes. No cal que s’indignin. El que indigna és veure riure Hillary Clinton, que va fer gran Trump en una campanya de pena.