Col·lapse del sistema educatiu

Des de ja fa molts anys el Departament d’Educació de Catalunya ha menystingut els seus treballadors. A part de la duresa de la feina en una aula de secundària, docents que fa més de quinze anys que hi treballen han d’aguantar contractes temporals i no cobrar el sou a l’estiu, entre d’altres coses. La pitjor part se l’emporta el personal substitut: adjudicació de places d’un dia per l’altre, contractes de només fins dijous per no haver de pagar-los el cap de setmana, professors titulars que agafen l’alta mèdica el primer dia de vacances i com a conseqüència el sistema dona de baixa el seu substitut i aquest no cobra ni un dia de vacances, etc. El personal substitut no sap mai quan o fins quan treballaran, ni on, ni en quins cursos ni de quant serà la nòmina d’aquell mes. I el problema és que tenim una administració que permet això, ja que Ensenyament forma part del govern. Després els polítics del nostre país s’omplen la boca parlant de la baixa natalitat i que la gent no compra habitatges. Com volen que passi això si els que han de tirar el país endavant viuen amb una mà al davant i l’altra al darrere? És vergonyós i humiliant ser un país a la cua d’Europa pel que fa a l’educació, però ja es veu que tot té una explicació, ja que amb aquestes condicions de feina, ¿qui es vol dedicar a la docència?