Cal fer memòria

Just acabada la segona Guerra Mundial, Albert Camus i Erich Fromm van alertar que el feixisme estava malferit però no mort. Llibert Ferri ho publicava a El Temps, on recordava el que va dir Thomas Mann exiliat l’any 1940, en una conferència a Los Angeles: “Deixeu-me que us digui tota la veritat: si mai el feixisme arriba als Estats Units, ho farà en nom de la llibertat.” Hi ha molts paral·lelismes amb la realitat política i social que es va viure ara fa cent anys amb els moviments feixistes i el que està passant actualment en les anomenades democràcies occidentals. La recent arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA, on ha fet bandera de la llibertat d’expressió, n’és un exemple. Trump no defensa la llibertat d’expressió, Trump el que realment ens planteja és una ofensiva ideològica. Però indiscutiblement el feixisme i els seus discursos d’odi avancen i penetren en la societat, normalitzats en moltes ocasions per alguns mitjans de comunicació que porten anys donant cobertura a les proclames i propostes de l’extrema dreta en nom de la llibertat d’expressió. L’Argentina, Itàlia, França, Hongria, Alemanya, Espanya i Catalunya en són exemple. Davant d’això, tots tenim una part de responsabilitat a l’hora d’aturar-ho, començant per no banalitzar el mal, com advertia Hannah Arendt. I la memòria històrica, recordar, es converteix en una gran eina de lluita. Dissabte passat la Fundació Reeixida reclamava la senyalització de les rutes de la llibertat, una xarxa de camins fronterers traçats per independentistes catalans a l’inici de la Segona Guerra Mundial. Persones que el juliol de 1939 tornen a Catalunya per lluitar contra el feixisme i ajudar persones que s’escapaven dels nazis. Recordar per no oblidar. Hi ha milers d’històries per recuperar i recordar. L’històric dirigent comunista lloretenc, en Germinal Ros, de qui precisament el passat 18 de gener se celebrava el 117è aniversari del naixement, relatava sovint com la seva segona esposa, l’Aurora Ramos, des de l’exili, feia viatges a l’Estat espanyol per entrevistar-se i lliurar documentació a familiars de presos i altres persones lligades a la lluita antifranquista perquè poguessin fugir. Recuperar aquestes històries, aquestes lluites, posar-los nom i cara, es converteix en una gran eina per lliurar la batalla contra el feixisme. Cal fer memòria per poder guanyar de nou el feixisme.