Opinió

Grans promeses buides

De tot el promès només han cedit a deixar parlar en català al Congrés

Diuen que tot anirà bé. Ara sí. S’ha desencallat el corredor mediterrani. Algun dia hi passarà el tren i les mercaderies. S’estan enllestint les connexions ferroviàries del port de Barcelona. Esplèndid. I comença el traspàs de la xarxa de rodalies, a la qual es dedicaran molts milions per cedir-la endreçada. Extraordinari. També s’està negociant un nou finançament especial per a Catalunya. I el traspàs del control i gestió dels immigrants. I faran que el català es parli a Europa...

– I l’amnistia.

– Exacte. Amnistiats tots els que van participar en el procés, a favor o en contra. Vostè es pensava que no? Doncs miri. Ja ho tenim. Només falta...

– Em fa l’efecte que vostè és massa de bona fe. Un il·lús sembla. S’ho creu tot i es va fent il·lusions. Miri-s’ho bé. Quantes vegades han promès cada una d’aquestes coses? Dues, deu, vint vegades? Que no se n’adona, que a Madrid saben prou bé aquella dita catalana que diu “prometre no fa pobre”.

– Vostè creu que no compliran? Què li ho fa pensar?

– L’experiència, amic, l’experiència. Miri, de tot el promès només han cedit a deixar parlar en català al Congrés. A Europa no ha pogut ser perquè algú hi ha posat problemes. De l’amnistia, s’ha aplicat als guàrdies civils i poc més. La culpa és dels jutges, és clar. Les connexions ferroviàries del port de Barcelona, ja es faran. El corredor, si no passa per Madrid, ho té complicat. El finançament singular serà com sempre el millor que hem tingut, però mantindrà el drenatge de 16.000 milions o més cada any, que d’alguna cosa han de viure...

– No ho pot pas dir això. És cert que costa complir...

– I quan no tens cap ganes de complir, és ben fàcil de trobar entrebancs reals, imaginaris o fabricats. D’aquesta manera, amb sort, es pot anar pagant els favors o els vots sempre amb la mateixa moneda. Una moneda que no surt mai de la butxaca del que la té. El president Puigdemont va dir que aquest cop volia cobrar per endavant. Li va dir que sí, és clar. Però no va poder ser. Imponderables. Reals, imaginaris o creats. La saben molt llarga...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia