Odissea hospitalària

Les Terres de l’Ebre fa gairebé vint anys que esperen un hospital de referència com Déu mana. Una odissea feta d’anuncis, incompliments, cops de volant i incertesa. La història comença el 1976, una mica abans, quan a algú se li va ocórrer construir un hospital, el Verge de la Cinta de Tortosa (HTVC), dalt d’un turó amb restes de muralla medieval. Un lloc idoni per a fer turisme, però un cul de sac mal comunicat per a anar al metge especialista, a urgències, a la sala d’operacions o a acompanyar un pacient.

Al tombant de segle, es va fer cada vegada més evident la necessitat de construir un nou hospital en un lloc més accessible i més ampli, que permetés aixecar-hi un centre modern. El 2006, la consellera socialista de Salut Marina Geli va anunciar un nou hospital als terrenys de la Farinera, entre Tortosa i Roquetes. El segon tripartit va anunciar l’inici de les obres per al 2008, però no va ser fins al 2009 que es van presentar els detalls del futur centre.

El 2010, però, amb el retorn de CiU al govern i en ple esclat de la crisi immobiliària, tot va quedar en no res. El conseller de Salut, Boi Ruiz, va ajornar sine die la construcció d’un nou complex. La idea i els primers documents del projecte van quedar en un calaix i no es va parlar més de la qüestió fins al 2017, amb Esquerra a les regnes del Departament de Salut. Es renunciava a l’hospital nou i s’apostava, d’acord amb el govern municipal, per ampliar l’actual i integrar-lo millor a la ciutat, actuant al talús que el sosté parcialment i construint-hi un nou aparcament de quatre plantes per sota d’un nou edifici assistencial. Tot i la complexitat tècnica de tocar el talús, que presentava problemes de consistència, Salut va encarregar a l’empresa pública Infraestructures.cat la redacció de l’avantprojecte d’ampliació i va anunciar que les obres podrien començar a principis del 2018. El cost era de 25 milions.

Dos anys més tard, després d’un parèntesi llarg d’incertesa, es renuncia a esta ampliació per les dificultats tècniques i s’aposta per fer més gran l’hospital d’una altra manera, sense intervindre al talús i amb dos nous edificis. La proposta, més ambiciosa des del punt de vista assistencial, la va concretar el conseller Argimon el 2021. Costava més de 80 milions d’euros i les veus que reclamaven un nou hospital en un emplaçament nou –una plataforma ciutadana exprés, els professionals sanitaris i partits polítics com el PSC i Movem– consideraven que si es gastaven aquells diners ja no hi hauria mai un hospital nou.

Argimon, de Junts, i l’alcaldessa Roigé van acordar una ampliació més discreta del Verge de la Cinta, de 30 milions, que han passat a ser 45, per a fer-ho compatible amb un nou hospital al Camí de Roquetes a mitjà termini. El retorn d’ERC a Salut va donar continuïtat a la idea, però la realitat, avui, és decebedora: les obres d’ampliació estan aturades des de fa 40 dies perquè s’hi han trobat restes arqueològiques, com era previsible, i els terrenys per al nou hospital encara no són aptes per limitacions d’inundabilitat. L’odissea continua.