L’estany de Banyoles

Fa uns dies vaig decidir anar a caminar pels voltants de l’estany de Banyoles (i m’hi vaig trobar la Firestoc al Pavelló de la Draga, després en parlarem). Feia temps que no m’hi passejava, per l’estany, i em va semblar que els accessos i els voltants estaven millor que mai: bona oferta d’indrets habilitats per a aparcament, accessos al parc i a l’estany amb una bona senyalització i els mapes informatius indicats. Camins nets, cuidats i amb papereres. La vegetació feréstega i l’arbrat semblaven mesurats (per al meu gust, tal com tocava, ni més ni menys arbustos). Al voltant de les aigües quietes de l’estany, els collverds, entre altres espècies del regne animal, s’acostaven a les famílies per sortir a les fotos i menjar molletes de pa (encara es pot fer això?). És curiós com aquestes aus s’han acostumat que els presentem la mainada. En algunes zones feia aquella olor de verd, de bosc de veritat, que encara fan alguns espais naturals. Suposo que aquesta percepció la deuen compartir moltes de les persones que, essent de Banyoles o no, aprofiten l’indret per córrer, fer-hi esport, passejar o caminar i enraonar (que sempre m’ha semblat la millor manera de caminar). Hi havia gent, però no una gentada, inclús a la zona de pícnic, on les famílies s’entaulaven amb les croquetes i la truita de patates. Els caminants gaudien de la passejada, sovint en companyia. Moltes de les persones amb qui em vaig creuar eren persones grans. Em va sorprendre, ja que normalment els indrets naturals acostumen a ser llocs difícils per caminar si tens algun problema de mobilitat, per més que sigui planer i estigui en bones condicions (per les pedretes, la sorreta i els petits sotracs del sòl). Però això no semblava descoratjar els avis i les àvies passejants de la vora de l’estany. De bracet de familiars o amb els pals de caminar, que substitueixen modernament els bastons d’abans, feien la volta com possiblement sempre han fet. Al final de la meva passejada vaig treure el cap a les ofertes de la fira de rebaixes Firestoc (que escrit separadament a la banderola de l’entrada, “Fire Stoc”, feia molt mal d’ulls, encara que es busqués un recurs creatiu). Em va semblar que l’estany és més un espai de lleure que un entorn de consum. Hi tornaré.