El Moni

Ha mort Josep Maria Torné Samí, el Moni, als 83 anys i el món és una mica més trist. La taverna amb el seu nom a Palamós era –és, de fet– des de fa gairebé 30 anys un petit santuari de montaditos, copes de vi i centenars de petites obres d’art, moltes fetes per ell mateix, que va anar penjant a les parets del petit local. El Moni –artista, anarquista, caòtic, bohemi, murri, bon vivant– es va inspirar en els locals bascos i en les tavernes marineres per obrir el seu local el 1998 i el seu èxit immediat va fer que n’apareguessin rèpliques com xurros i que es consolidés una ruta de tapes que va revitalitzar el barri vell. Ara, cap va arribar a l’ànima i la personalitat de la seva. Però, segur que sense voler-ho, el seu va ser un exemple de com s’han de fer les coses –o deixar-les fer– perquè una població tingui vida. Un exemple que la gastronomia i l’oci són motor econòmic, però també social i cultural i element de cohesió.

Fins al punt que, quan va rebre una denúncia d’uns veïns pel soroll del local, molts el van ajudar per evitar que Can Moni tanqués les portes. La multa de 15.000 euros que l’Ajuntament de Palamós li va imposar, per cert, era la més alta que s’havia vist mai a Catalunya per un cas com aquest. El meu amic Lluís, el fill gran, va compartir amb el pare la primera etapa del local i el fill petit, en Claudi, continua la tradició al costat de la seva mare, l’Anna.

Història viva de Palamós. Història viva de Matadepera, on també va viure. A casa havia escoltat moltes històries del Moni. Era de la quinta dels meus pares. Com el Fufa, que va morir també fa poc. I cada vegada que marxa un d’ells, que se’n va una part de la meva infantesa, penso en els meus pares. I espero que, allà on siguin, estiguin rient i fent una copa de vi amb els meus pares. I, sobretot, fotent-se de tothom i d’aquesta merda de societat instagràmica.