Violacions que alteren la seguretat ciutadana

Amb 87.000 habitants, Andorra va registrar l’any passat dues violacions al mes, amb un augment del 53,3% en relació amb el 2023. En el context d’una disminució generalitzada del nombre de delictes (de 6.901 el 2023 a 6.213 el 2024), sorprèn i molt la quantitat de violacions. El fiscal general Xavier Sopena ho atribueix al fet que “les víctimes denuncien més i per això el nombre és relativament important”.

Unes paraules que no amaguen la preocupació amb què s’han rebut les estadístiques en l’obertura de l’any judicial al Principat, perquè és un argument poc sòlid afirmar que la proporció de les víctimes que es decideixen a denunciar experimenti una variació tan gran d’un any a l’altre. El més greu, però, és que persisteixen uns comportaments que no es redueixen tot i els esforços que s’estan duent a terme en educació sexual o en pedagogia sobre la igualtat. Perquè, violacions a banda, el nombre de delictes contra la llibertat sexual ha pujat un 27% (de 100 a 127) el darrer any. En l’àmbit de la llibertat sexual, destaca l’increment de la pornografia infantil i l’exhibicionisme, amb un 30,7% més: de 26 a 34.

En total, la pornografia representa el 26% d’aquest tipus de delicte. Amb referència a la infantil, es tracta del nombre més alt del lustre, com ho és també el total del capítol. Hi ha un terç més de delictes de naturalesa sexual el 2024 respecte dels que hi va haver el 2023. I si es miren les dades del 2020, alterades per la pandèmia, l’any passat les va més que doblar. 

A més, s’ha detectat un augment del nombre de casos pel que fa als infants en risc. El president de la Batllia, David Moynat, creu que hi ha un component social important que fa que es denunciïn amb molta més anticipació aquests casos. També que hi ha una millora dels processos d’Afers Socials, tot i que ha puntualitzat que alguns dossiers s’acaben enquistant.

Només es judicialitzen les causes quan hi ha un risc sobre els infants. El 2022 hi va haver 46 causes noves en aquesta matèria, el 2023 van ser 45 i l’any passat es va arribar a 73. I tot i que es van evacuar 87 causes, encara n’hi havia 127 a tràmit a 31 de desembre. Tot plegat obliga a obrir un període de reflexió en un país on la seguretat ciutadana és sens dubte un dels principals actius, cosa que incideix en el nombre d’estrangers que trien Andorra per jubilar-se, o en el cas dels esportistes d’elit o els turistes. Andorra és el segon país europeu que més creix en turistes des d’abans de la pandèmia.

El Baròmetre del Turisme Mundial exposa que l’increment del nombre de persones que van pernoctar el 2024 al país va ser un 35% superior al del 2019, només superat per Albània. Darrere hi ha Malta i Sèrbia, totes dues amb un increment del 29%, mentre que Portugal va registrar una pujada del 18%. En el cas d’Espanya, es troba en el rànquing dels estats que reben cinc milions o més de turistes i, en aquest cas, ha pujat un 13%.

Malgrat que les dades sobre delictes presentades aquesta setmana són encara molt lluny de les dels països veïns, és fonamental mantenir l’alerta.