Història de protestants a Figueres

El 1882 va arribar a Figueres una família britànica, la López Murray, amb la voluntat de crear una missió de l’Església anglicana per tal d’evangelitzar aquella comunitat catòlica del nord-est de la península Ibèrica. Ara ens pot estranyar perquè la Figueres d’aquell temps bullia i hi havia un important moviment republicà i federal. Però l’Església catòlica manava molt. Per als britànics, l’Empordà era com parlar-los d’una missió a l’Àfrica negra. Durant divuit anys del segle XIX i fins al final de la Guerra Civil espanyola, els protestants, com se’ls va conèixer, van fer una gran tasca a Figueres, no en el que ells pretenien, és a dir, convertir catòlics en protestants, sinó per la gran feina que van fer en el món educatiu, amb l’escola, i en assistència sanitària. Algun dels membres de la missió va arribar a ser regidor de Figueres i per la seva tasca van ser ben acollits, però amb una certa fredor, per part de la societat figuerenca, i odiats per una part dels estaments oficial a causa de l’actitud dels capellans integristes que controlaven la població. A principis del segle XX van crear la primera editorial de les comarques de Girona, la Societat Española de Tratados Religiosos y Libros, amb vocació pedagògica i evangelitzadora, que va editar milions d’exemplars de llibres, fullets i pamflets que des de Figueres es van distribuir a tot Europa, Filipines, Hispanoamèrica i comunitats protestants d’arreu del món.

Tot i que amb la mort del darrer dels components de la família es va acabar la missió protestant, en sabem moltes coses gràcies a la recerca que en va fer Joan Manuel Soldevilla, escriptor, catedràtic de literatura de l’institut públic més antic de l’estat, teòleg i professor a la UdG. Gràcies a una beca va acabar publicant L’editorial perduda de Figueres, un llibre editat per l’Ajuntament de Figueres sota la direcció de Camil·la Massot Kleiner. Joan Manuel Soldevilla va fer una recerca clàssica i basada en la dedicació de moltes hores i dies a biblioteques i papers que ho documenten tot. Però li van quedar les ganes de escriure’n un llibre. Ell, un dels tintinòlegs de referència al món, cònsol honorari de Sildàvia a l’Empordà amb seu al Museu del Joguet, expert en còmics i cuentos i escriptor reconegut, va donar moltes voltes i va decidir que en faria una novel·la i que la faria girar a l’entorn d’Emily Murray i Luis López Rodríguez, els fundador de la missió als quals es va afegir el germà d’ell, Alejandro López, i el fill del matrimoni, Luis López Rodríguez Murray. Eren protestants, però també es van relacionar amb els cercles republicans i maçons.

La novel·la és una realitat. Florence, la indòmita, editada per Columna, és el resultat d’explicar una història real sense la cotilla del que realment va passar perquè n’ha fet una ficció. Florence s’assembla en moltes coses a l’Emily. Com ella, va néixer a Bombai, tenia una germana bessona i era l’ànima de la missió a l’Empordà. Però com que és una novel·la, Soldevilla ha pogut explicar el que passar des d’una perspectiva lliure i ha escrit una excel·lent novel·la històrica en què el dilema moral entre la fe de Florence, la memòria del marit difunt i el desig apassionat per un metge militar la posarà a prova.