Bancs, ètica i beneficis

Està bé que les empreses vagin bé perquè si no hi van, patim tots. Però no és tan desitjable que les empreses vagin bé si només ho noten directius i accionistes. Ho dic a propòsit dels resultats dels bancs. Per què quan els presenten cada trimestre, amb beneficis incrementats sobre uns guanys anteriors ja ingents, sorgeix del meu cap una pulsió comunista en la qual no crec? Per què els veig com a economia especulativa i no productiva? Per què formar-ne part és fer diners sense treballar? Per què suporto mal que bé els danys col·laterals del capitalisme fins que en l’equació hi apareixen els bancs? Fa temps que m’ho pregunto i crec que vaig precisant la resposta. Em revolta perquè, a diferència d’altres sectors, els beneficis no van mai a ampliar ni ocupació ni oferta de serveis. M’indigna que cada compra, fusió o absorció entre entitats comporti sense vergonya la reducció d’oficines, de caixers i d’atenció al públic en proporció inversa a la necessitat –avui dia ineludible– de disposar d’una entitat bancària per viure amb normalitat, cosa que les converteix de facto en un servei públic, encara que sigui prestat pel sector privat. Em resulta insuportable pensar que els 10.000 milions d’euros de benefici del BBVA –prou de qualificar-lo de banc basc, sisplau– puguin anar destinats a millorar l’opa sobre el Sabadell, una operació que té com a finalitat inconfessable retirar del tauler de joc una peça més i accentuar el caràcter d’oligopoli d’un sector imprescindible. Vista la nul·la perspectiva social de molts grans bancs –per què no plantegen negociar que la meitat dels guanys es destinin a construir habitatge social a canvi de deduccions fiscals?–, l’impost sobre els beneficis del sector s’ha de considerar com una encara tímida eina de redistribució de riquesa. Només el lligam via endeutament públic dels governs i les entitats explica que l’impost no sigui més alt i que no es creï un banc públic que irrompi en el mercat des d’una posició de servei públic i ètic. Mentre això no es visualitza, al sofert usuari només li queda la tria d’una entitat que prengui decisions pensant en alguna variable més que el valor de l’acció.