Ventilem els jutjats

El mal anomenat pacte constitucional espanyol va suar per fer més o menys net a les casernes però no es va atrevir amb la judicatura, com si la separació de poders impliqués que la legitimitat del legislatiu emana del judicial i no de les urnes. Aquest error explica que el biaix ideològic de la judicatura derivi en situacions antidemocràtiques com ara la rebel·lió explícita per no aplicar la llei d’amnistia... o l’interrogatori vergonyós del jutge instructor Adolfo Carretero a Elisa Mouliaá, presumpta víctima d’abusos per part d’Íñigo Errejón. Aquest episodi, pendents de fins on arriben les diligències obertes pel Consell General del Poder Judicial, s’enfoca de manera ràpida: si aquesta línia i aquest to de l’interrogatori (suggerint les respostes o directament prejutjant) l’hagués adoptat l’advocat defensor d’Errejón, el jutge l’hauria hagut de tallar en sec.

La filtració de l’enregistrament ha de fer obrir els ulls als incrèduls que neguen biaixos ideològics, de gènere, de classe... i obre interrogants legítims sobre actuacions anteriors de Carretero en tres dècades de carrera judicial. D’ell, i dels altres com ell que volten pels jutjats. És molt poc saludable que la judicatura –sobretot la cúpula– no representi la pluralitat ideològica de la ciutadania a la qual ha de prestar servei. La reforma per democratitzar l’accés a la judicatura que planteja ara el govern espanyol arriba tardíssim –els seus efectes tardaran una generació a notar-se– i és sospitós que no s’hagi mogut res fins que a Pedro Sánchez li han tocat la família. Fa massa temps que opositar a jutge o fiscal no és a l’abast de qualsevol estudiant de dret. Tancar-se quatre o cinc anys a preparar un temari, a banda d’un sacrifici personal que no tothom es veu amb cor d’assumir, exigeix una economia familiar sanejada. Per això hi ha tants jutges (com Carretero mateix) fills i nets de jutge i, en conseqüència, impregnats de maneres de fer de temps foscos. Per això calen ajudes econòmiques per als anys de preparació i per això convé valorar els aspirants més per la prova escrita que per l’oral, sempre més vulnerable al criteri del tribunal. I encara quedarà pendent una altra pota de la reforma: revisar si els valors democràtics dels qui formen els jutges són els apropiats.