Franco, encara

Sí, he rebut l’escrit en què es notifica, pel govern de la Generalitat de Catalunya, que un grup de treball s’encarregarà de rememorar els 50 anys de la mort del dictador i la recuperació de llibertats democràtiques. Penso que s’hauria de fer a partir del 20-N, que és quan mor finalment –al llit, no ho oblidem–, i amb el personal botifler i cacic de l’entramat franquista que no s’amagaria fins passat el 23-F del 1981. A finals del 1975 i al llarg dels anys 1976 i 1977 és quan eclosiona, més majoritàriament a Catalunya, la mobilització social i política per la democràcia i l’autogovern català, i fruit d’això serà també essencial, fa 50 anys, el Congrés de Cultura Catalana, on vaig poder participar en el paral·lel que es va anomenar Congrés de la Joventut, i també en l’Assemblea de Catalunya (1976/77). Coincideix quan escric aquesta carta que assisteixo a l’acte en memòria de les víctimes de l’Holocaust al Palau del Parlament de Catalunya conduït pel seu Molt Honorable President Senyor Josep Rull i Andreu. I és que les víctimes d’uns i altres varen ser perseguides pel mateix, i a Catalunya per ser catalans, en un encadenament històric que ens porta a pensar que a l’Estat espanyol és l’únic lloc del món on Hitler va guanyar la guerra.