Primavera

En l’última de les seves cartes publicades en aquest diari, a la secció El lector escriu, Pilar Pellicer Parals vindicava l’ús dels dos cognoms perquè ajuda a identificar les persones i evita malentesos. Al final del text, aprofitava per dir que fer present el segon cognom també és una manera de reconèixer la mare. Ella predicava amb l’exemple. Ho dic en passat perquè, malauradament, va morir de sobte dissabte als 89 anys, als quals va arribar plena de curiositat, amb l’alegria de gaudir amb familiars i amistats, amb ganes de dir sobre les coses públiques i de participar-hi, llegint i escrivint. Pocs lectors ha tingut aquest diari tan atents i generosos. No n’hi ha hagut cap que hi hagi escrit tant i fins va aplegar 141 cartes en el llibre Una lectora que escriu. De fet, eren articles, curosos i educats, en què parlava de l’Escala, que tant estimava, feia reconeixements a persones, recordava com a mestra la importància de l’ensenyament i tantes altres coses. El cas és que, com d’altres, m’agradava referir-me a aquesta dona que usava els dos cognoms pel nom que, en néixer el 1935, van posar-li els pares i que el franquisme va arrabassar-li: Primavera. El feixisme va fer que perdés el pare, Jaume Pellicer, que, exiliat a França, va morir en un comboi que el transportava a Dachau. Molts i moltes li dèiem Primavera per la significació republicana i perquè li esqueia: semblava una dona florint, sempre lluminosa. M’alegrava trobar-me-la i m’agrada que l’últim cop fos a l’Escala mentre ella passejava amb la seva filla Ester. Allà, va viure-hi i va fer-hi de mestra. Al tanatori hi van acudir molts dels seus antics alumnes i així és que van pagar la pena els esforços de Maria Parals perquè la Primavera pogués estudiar i ser mestra.