Un xic de safareig a la plaça del Vi

Per la plaça del Vi hi passa el tot Girona social i polític. Uns perquè van a l’ajuntament, altres camí de la diputació, la Fontana d’Or o alguns dels museus de la ciutat, a Les Voltes o a les Àligues, enfilant cap a La Mercè o anant a dinar a alguns dels restaurants del Barri Vell. I em deixo mil coses. Com l’entrada diària, prudent i sense escarafalls, de fra Octavi a Casa Carles, on moltes vegades arriba caminant i qui sap si meditant els canvis anunciats quan es compleixi l’any de la seva arribada a Girona. Per això i per tantes altres coses més, és un lloc idoni per prendre vistes, passejar, estar a prop de fer allò tan gironí i que s’està perdent de ramblejar, i per trobar-hi gent interessant amb ganes de conversa. Tothom està a l’última, o creu estar-hi, i es parla de situacions que es donen a la ciutat: de les bicicletes que són per a força més que per a l’estiu, dels pisos turístics, dels residus, de les àrees de recollida temporal, del retard per donar hora a les administracions públiques (i no parlo de l’ajuntament), de les presentacions de llibres o del que faci falta.

Per exemple, del tema de les ocupacions, un fet que preocupa a una part de la ciutadania: si al ciutadà li cal complir la llei i els seus terminis, especialment quan ha de pagar contribucions, taxes o el que sigui, per què l’administració no ha de complir en terminis amb el ciutadà? (i continuo sense parlar de l’ajuntament). Per què es triga tant a obtenir una llicència d’obres o per poder obrir un negoci? Perquè tothom diu que es triga massa (i ara sí que parlo de l’Ajuntament de Girona). Si algú vetlla perquè tot funcioni segons la llei, que faci el favor de donar permisos en un termini de setmanes, per exemple. I a vegades, quan veus un gran forat que no s’arregla, uns abocaments, les escombraries pel terra vora els contenidors i brutícia innegociable, et preguntes el perquè de tot això. I mirin, no escric de l’equip de govern, sinó en aquest cas de la gent que els regidors haurien de fer rutllar. Del secretari als tècnics. No n’hi ha prou de complir la llei, també cal complir l’esperit de la llei, i molts ciutadans creuen que alguna cosa no rutlla quan tot queda encallat en procediments administratius.

Hi ha altres coses que m’interessen. Em diuen que l’alcalde no agafarà permís de paternitat, en el sentit de deixar-ho tot i anar-se’n a casa unes setmanes, sinó que delegarà les seves funcions. O sigui que Gemma Geis no serà oficialment vicealcaldessa accidental. També m’expliquen que hi ha un cert enrenou en les actuacions de Marc Puigtió i el seu Moviment Gironí, en contrast amb la prudència mostrada pels regidors d’Esquerra, a l’equip de govern. Deu ser un tema complex per a Quim Ayats. O el tenen molt parlat o esclatarà. És clar que no és només en clau gironina, la partida que es jugui. En tot cas, el tripartit que comanda en Lluc des del juny del 2023 avança cap als dos anys de govern. I tenen afers importants: els residus, el Trueta i el parc Jordi Vilamitjana, la mobilitat, l’àrea urbana, i fer que la ciutat funcioni bé. D’aquí a quatre mesos s’arriba a la meitat del mandat i caldrà fer una ullada enrere al que s’ha fet i, sobretot, una mirada endavant de cap on es va i amb qui i com s’hi vol arribar.