Hàbits inamovibles

Aviat farà 30 anys que tracto amb la política local i, amb més o menys intensitat, he viscut els grans canvis que hi ha hagut a la meva comarca i l’evolució d’aquells temes que, malgrat canviar de cara, en essència eren i seran sempre els mateixos. Dels grans debats ideològics a les obres faraòniques, de la transformació de la societat amb l’arribada de les darreres onades migratòries a l’obligació d’assumir nous hàbits per millorar la convivència. Reptes que s’han assolit amb diferents graus d’èxit, bé per la complicitat dels governs, bé per la bona predisposició de la ciutadania o bé per una combinació de les dues. Les societats evolucionen, per inèrcia o per obligació, però no sempre cap allà on es voldria. Deia que en el dia d’avui, recuperant en certa manera el pols diari amb els ajuntaments, m’he adonat fins a quin punt els polítics, amb responsabilitats de govern o no, acaben reconeixent que hi ha àmbits on els problemes creixen tant o més ràpid que les solucions que s’hi troben. I no es tracta de projectes de gran calat, no. Els conflictes a àmbit de carrer que exigeixen una atenció continuada i sense descans, provenen de les accions més trivials, més simples, però que ho destaroten tot. En aquest sentit, i per damunt de qualsevol altra, la neteja dels espais públics, en tota la seva immensa complexitat, continua sent un dels principals maldecaps d’alcaldes i alcaldesses. No n’hi ha prou d’adaptar-se als nous sistemes innovadors i més cars, que sovint topen amb la resistència de part de la ciutadania, perquè pagar perquè et recullin la brossa que fas sembla que no sigui una raó prou vàlida. Cal també afegir-hi estratègies per seduir el contribuent a actuar amb sentit comú, amb certa empatia amb la resta de gent que comparteix els espais públics, i, si no funcionen, acabar traient l’artilleria de la sanció per fer-lo entrar en raó. Trenta anys de canvis i encara algú defensa convençut que deixar la merda del gos al carrer és normal perquè els seus impostos serveixen precisament perquè algú ja la reculli. Això ho diu tot.