Remarcava l’àvia Neus com n’és, d’important, que a casa seva cadascú baixi les escales com vulgui i es pengi amb la corda que vulgui. Yolanda Díaz no ho entén. Per això busca la jornada de 37,5 hores i el manteniment de salaris. No entén que la diversitat laboral, per sectors, per territoris i per revolució tecnològica, impedeix l’homogeneïtzació de solucions a escala estatal. Les solucions han de ser territorials, sectorials i per convenis d’empresa. Anàlisis de la realitat, transparència i diàleg entre els directament afectats. La vida econòmica necessita menys burocràcia i més flexibilització. Parlo per experiència. Aquesta editora seria morta, tant a 40 com a 37,5. Els representants dels 142 treballadors de plantilla i l’empresa hem signat (el 24 de gener) un acord per treballar 30 hores a la setmana, 42 setmanes a l’any amb 14 dies festius. 1.176 hores a l’any. El 65% del que era la jornada al darrer conveni col·lectiu, que va implosionar amb la crisi del 2008. Les 37,5 hores per a nosaltres haurien estat el final. I molt pitjor les 40, tant se val. Hem prioritzat el manteniment dels llocs de treball, amb menys dedicació i la quitança proporcional de salari. Per nosaltres és una bona recepta que evita un expedient de regulació que no es podia finançar i que afectava 40 professionals amb més de 30 anys al diari i amb la jubilació en portes. No molestin les petites i mitjanes empreses i legislin per al que han de legislar.