Tribuna
Josep Sol, la narrativa del Barcelonès Nord
Pont del Petroli Edicions de Badalona és una associació cultural dirigida pel poeta Paco Fanés i pel poeta visual Joan Puche creada l’any 2000 a Badalona amb l’objectiu d’editar poesia. Amb el pas del temps, ja a punt de complir-se els 25 anys de vida, han assolit un sòlid i important bagatge publicant poetes però també narrativa, teatre i altres obres més inqualificables i sovint lligades al territori. Fa pocs dies han arribat a l’equador d’un projecte editorial ambiciós, que persegueix fer justícia històrica i recuperar l’obra i la figura personal i literària de Josep Sol Rodríguez, un escriptor singular i força oblidat, considerat per alguns el pare de la narrativa moderna a Santa Coloma de Gramenet i, per extensió, al Barcelonès Nord que, després d’una arrencada literària molt prometedora, va acabar fent de pagès.
Sol, nascut a Santa Coloma el 8 de juliol del 1909, va tenir una formació autodidacta i es va dedicar al conreu de la narrativa curta i de la novel·la, a més de col·laborar de manera molt intensa amb la premsa de l’època. En molt poc temps va publicar tres obres: Elionor, un recull de contes del 1935, prologat per Joan Puig i Ferrater; Una adolescència, del 1936, i Appassionata, del 1937, tres llibres arriscats, innovadors, amb tints psicològics i molt trencadors per l’època. Amb un estil molt directe i poc habitual en la literatura catalana contemporània i un domini del llenguatge i de les expressions populars i literàries, va aconseguir cridar l’atenció de destacats prohoms de la cultura, que el valoraven i el presentaven com una realitat sòlida però, i això encara era més important, com un autor amb una magnífica projecció de futur.
Els tres llibres van tenir una bona acollida i això també li va permetre col·laborar en diferents capçaleres de premsa i fer traduccions d’autors com James Joyce. Però va arribar la guerra, que va representar un gran sotrac físic però sobretot anímic. Josep Sol va decidir deixar de banda la literatura, viure una mena d’exili creatiu interior i dedicar-se a la pagesia, ofici que desconeixia de manera absoluta i que va aprendre a base de llegir llibres clàssics.
Malgrat aquell pas intens però breu pel món de les lletres, Josep Sol va ser inclòs en l’Antologia de contistes catalans (1950) de Joan Triadú (que va qualificar el recull de Sol com “un dels més obsessionants que s’han publicat en català a la nostra època”), en Contes de guerra i revolució (1982) de Maria Campillo i en La brigada de vidre. Cròniques del front (2017), i el filòleg i escriptor Jacint Torrents en va fer la tesi doctoral, s’ha dedicat i es dedica a estudiar la figura i l’obra de Josep Sol i s’ha encarregat de fer l’edició, la presentació i les anotacions complementàries dels dos llibres que s’han publicat fins ara, Una adolescència i Elionor.
La simbiosi entre Pont del Petroli Edicions i Torrents ha de permetre recuperar la figura de Sol i posar-la en context més enllà de la seva vivència personal, tenint en compte, sobretot, la potència i el valor de la seva literatura i tot el que representa. De fet, llegir ara les narracions del recull Elionor és trobar-se cara a cara amb un autor que encara és capaç de sorprendre tot i els noranta anys que les separen de la seva redacció original.
Ell va ser el primer autor capaç de descriure els territoris, els edificis, els paisatges i els topònims del marge esquerre del riu Besòs, un terreny gens literari fins aleshores que en les seves històries agafen una força especial, de la mateixa manera que també ho fa el seu traç personal, influenciat per la lectura de Dubliners i per l’estil personal de Joyce. Històries com la que dona nom al recull, l’aproximació d’un jove innocent a una prostituta o d’altres que s’inspiren en la literatura clàssica, faran que descobrir o redescobrir Josep Sol, que va morir a Santa Coloma el 14 de gener del 1982, sigui una experiència necessària i gratificant i més encara si tenim en compte les opinions de Josep Castellano, que va signar un article titulat “Josep Sol i Salvador Espriu, contistes catalans”, inclòs en un apèndix del llibre i on diu que “hi ha homes que eleven la testa més amunt de la massa mansament capcota... hi ha contistes que dominen des de la seva talaia idealista i a l’ensems s’amaren del complex humà, amb la qual fusió s’obté un evident millorament en els brots tendres de la literatura catalana”.
