Alarma planetària

Dimecres passat, els titulars de dues informacions ens sorprenien des dels mitjans de comunicació. Per una banda, Donald Trump anunciava que la solució per a Gaza era convertir-la en una gran urbanització turística, després de fer fora els palestins que hagin sobreviscut al genocidi israelià. A l’estil de la Riviera, va dir, encara que l’ocurrència sembla que hauria estat més pròpia del desaparegut Jesús Gil, que havia estat amo, senyor i alcalde de la casposa Marbella. Per l’altra, ens assabentàvem que la NASA ha activat els seus equips d’emergència planetària. Per un moment, i sense aprofundir encara en la lectura completa d’ambdues notícies, un llampec al cervell ens va fer pensar que la segona era una conseqüència de la primera. Que el got del caos s’havia anat omplint de mica en mica després que el president nord-americà anunciés consecutivament la retirada de tots els acords internacionals sobre la preservació del medi ambient i les invasions de Panamà, del Canadà i de Groenlàndia. I que ara el vas havia vessat amb els plans sobre Gaza i el temor que s’hi puguin anar afegint tots els territoris que li passin pel tupè. Davant del terrabastall previsible, doncs, l’agència espacial estaria noliejant naus perquè els espantats puguem fugir del planeta abans que tot rebenti? Falses esperances. L’alarma només s’ha activat perquè l’asteroide YR4 segueix un rumb que el podria portar a impactar amb la Terra a finals del 2032, i provocar danys com els d’una bomba atòmica si es complís l’1,5 per cent de possibilitats que hi xoqui. Ens queda, almenys, l’esperança que aquest mínim percentatge es compleixi i que el gran roc espacial caigui sobre el cap de Trump –que no sabem si hi serà en el 2032– o de qualsevol altre fatxenda mundial? Si hem de fer cas d’aquella dita que assegura que, si la merda valgués diners, els pobres naixerien sense cul, és més probable que completi la feina de devastació que aquests energúmens duen a terme que no pas que l’aturi.