Un país de cap per avall

Dir que els nos­tres page­sos estan empre­nyats no és una nove­tat, perquè por­ten anys i panys cons­ta­tant la ino­perància de les admi­nis­tra­ci­ons davant les seves rei­vin­di­ca­ci­ons, pràcti­ca­ment de super­vivència. En canvi, sí que és nova la cam­pa­nya que ha pre­ce­dit les mobi­lit­za­ci­ons que avui comen­cen la gent de Revolta Pagesa-Gremi de la Page­sia arreu de Cata­lu­nya, con­sis­tent a posar de cap per avall els car­tells dels noms dels pobles a peu de car­re­tera i, en alguns casos, treure’ls i tras­lla­dar-los a l’altra punta del país, una ini­ci­a­tiva ins­pi­rada en una de simi­lar feta pels page­sos fran­ce­sos. Plas­men d’aquesta manera la idea que, a parer seu, Cata­lu­nya està cap­gi­rada i desor­de­nada. No van des­en­ca­mi­nats. La llista de pro­ble­mes que asset­gen les famílies que viuen de la terra és llarguíssima, i va des dels preus dels car­bu­rants a la com­petència gene­rada pels acords inter­na­ci­o­nals, pas­sant per una burocràcia acla­pa­ra­dora o les pla­gues. De la suma dels mal­de­caps en resul­ten uns nego­cis sovint ruïnosos i l’aban­do­na­ment.

Ja va sent hora que Cata­lu­nya (la Gene­ra­li­tat?, els agents econòmics?, direc­ta­ment els ciu­ta­dans?) es deixi de romanços i acla­reixi si li interessa man­te­nir la page­sia o no. Si la res­posta és no, com­ple­tem el trin­xa­ment del món rural i que sigui el que déu vul­gui. O, plan­te­jat d’una altra manera, hem de con­cloure si volem tenir només carn, fruita i ver­dura pro­ce­dents de ves a saber on i d’un procés indus­trial, o si pre­fe­rim l’opció de con­su­mir-ho pro­vi­nent dels nos­tres camps i gran­ges. Cre­iem en la sobi­ra­nia ali­mentària? I una altra dis­jun­tiva: ens resig­nem que tot ple­gat sigui un campi qui pugui o ens interessa un ter­ri­tori cui­dat, equi­li­brat? Si apos­tem per això últim, que sem­bla el més rao­na­ble i lògic, siguem valents i donem pri­o­ri­tat abso­luta a aju­dar el sec­tor, ara mateix en perill d’extinció. Si hi ha un ram que es mereix ser con­si­de­rat estratègic és aquest, tant des del punt de vista econòmic com social. “Els page­sos som els guar­di­ans d’aquesta terra i de l’entorn natu­ral”, avi­sen i, a tall de frase lapidària, es lle­geix en les seves pan­car­tes “La nos­tra fi, la vos­tra fam”. Sem­bla gran­di­loqüent, però és ben cert, no? Doncs a veure si espa­vi­lem.