Un país de cap per avall
Dir que els nostres pagesos estan emprenyats no és una novetat, perquè porten anys i panys constatant la inoperància de les administracions davant les seves reivindicacions, pràcticament de supervivència. En canvi, sí que és nova la campanya que ha precedit les mobilitzacions que avui comencen la gent de Revolta Pagesa-Gremi de la Pagesia arreu de Catalunya, consistent a posar de cap per avall els cartells dels noms dels pobles a peu de carretera i, en alguns casos, treure’ls i traslladar-los a l’altra punta del país, una iniciativa inspirada en una de similar feta pels pagesos francesos. Plasmen d’aquesta manera la idea que, a parer seu, Catalunya està capgirada i desordenada. No van desencaminats. La llista de problemes que assetgen les famílies que viuen de la terra és llarguíssima, i va des dels preus dels carburants a la competència generada pels acords internacionals, passant per una burocràcia aclaparadora o les plagues. De la suma dels maldecaps en resulten uns negocis sovint ruïnosos i l’abandonament.
Ja va sent hora que Catalunya (la Generalitat?, els agents econòmics?, directament els ciutadans?) es deixi de romanços i aclareixi si li interessa mantenir la pagesia o no. Si la resposta és no, completem el trinxament del món rural i que sigui el que déu vulgui. O, plantejat d’una altra manera, hem de concloure si volem tenir només carn, fruita i verdura procedents de ves a saber on i d’un procés industrial, o si preferim l’opció de consumir-ho provinent dels nostres camps i granges. Creiem en la sobirania alimentària? I una altra disjuntiva: ens resignem que tot plegat sigui un campi qui pugui o ens interessa un territori cuidat, equilibrat? Si apostem per això últim, que sembla el més raonable i lògic, siguem valents i donem prioritat absoluta a ajudar el sector, ara mateix en perill d’extinció. Si hi ha un ram que es mereix ser considerat estratègic és aquest, tant des del punt de vista econòmic com social. “Els pagesos som els guardians d’aquesta terra i de l’entorn natural”, avisen i, a tall de frase lapidària, es llegeix en les seves pancartes “La nostra fi, la vostra fam”. Sembla grandiloqüent, però és ben cert, no? Doncs a veure si espavilem.
