Gràcies, Guiomar

La Fundació per a la Ciència Alemanya havia convocat un concurs de llengües estrangeres per a alumnes de batxillerat superior. Ara ha proclamat els guanyadors. Dels vint-i-quatre participants seleccionats en l’última sessió, quatre han obtingut un primer premi. Un d’aquests primers premis ha estat atorgat a Guiomar Quintana Schmid, deixeble del penúltim curs de batxillerat de l’Institut “Am Kaiserdom”. Es tracta, realment, d’un premi important, perquè comporta una beca de la Fundació per a la Ciència Alemanya durant tots els estudis universitaris, a més d’una temporada d’estudis a l’estranger.

Aquest concurs, que s’ha celebrat als Estats de Renània-Palatinat i Hamburg, vol estimular la joventut perquè s’interessi pel domini actiu i passiu de diverses llengües modernes, incloent-hi les que no tenen gaire difusió. L’objectiu del concurs és contribuir a una millor cooperació internacional, especialment entre els països de la Comunitat Europea i de les zones properes a aquesta Comunitat.

Hi podien participar tots els alumnes de batxillerat superior que tinguessin coneixements, si més no, de dues llengües estrangeres. El concurs ha durat setze mesos i comprenia tres sessions: en la primera es tractava de fer una redacció, en la segona un examen sobre temes diversos de llengua i literatura i en la tercera una altra redacció i un col·loqui en grup. A la primera sessió, hi van participar 133 alumnes, amb un total de 12 llengües diferents. Es van atorgar diversos premis a 13 alumnes, i les llengües dels guanyadors han estat el danès, l’anglès, el francès, l’italià, el català, el neerlandès, el rus, el suec i el castellà.

Guiomar Quintana Schmid, guanyadora d’un primer premi, hi participà amb el català com a primera llengua, i amb el castellà, el francès i l’anglès com a segona, tercera i quarta llengües. El seu treball per a la darrera sessió del concurs tracta del paper de la Nova Cançó en el procés democràtic dels Països Catalans.

Els diaris alemanys n’han parlat; i potser per primera vegada, d’una manera oficial, el català es fa present en l’àmbit de l’ensenyament mitjà a Alemanya –a més de les activitats lligades al món universitari. La comparació és inevitable: a Alemanya hi ha qui estimula el coneixement de les llengües estrangeres per contribuir a una millor cooperació internacional, mentre que cap institució espanyola no té interès a fomentar el coneixement de les diverses llengües de l’Estat en els territoris de llengua castellana. És més: gosen dir que els funcionaris poden ignorar la llengua pròpia del poble que serveixen!

El poeta deia de Castella que “desprecia cuanto ignora”. No és ben bé això. Més que menysprear, a vegades sembla que l’Administració espanyola “estima” la ignorància, amb una passió capaç de desafiar en “què diran”… D’altra banda, ¿què hi podem dir, nosaltres, sinó unes fugisseres paraules sobre una notícia que arriba de Renània, per exemple…?