Justícia, reparació, veritat

A la fossa comuna del cementiri de Girona es creu que hi ha les restes de 510 persones que van ser executades pels feixistes una vegada acabada la Guerra Civil. D’aquests morts, almenys nou eren de Llagostera. Fins avui només s’han recuperat les despulles del que va ser alcalde durant uns mesos per la CNT, Eugeni Gurnés Bou, el darrer a ser afusellat, el 1943. La família va saber la zona on l’havien enterrat perquè al cap d’unes hores la vídua hi va soterrar una llauna de sardines i el 14 d’abril de 1976 van aconseguir exhumar-lo. Dels altres, set els fan afusellar el maig de 1939 i un a l’octubre. Setanta anys més tard es va crear a Llagostera l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, i la neta de Gurnés, l’Eugènia Riera Gurnés, en va ser la principal responsable fins a l’any 2024, quan la va rellevar Teresa Mur. El 4 de febrer passat, dia que es va acabar la Guerra Civil, l’advocada Montserrat Vinyets va presentar una demanda pionera als jutjats de Girona per reclamar l’exhumació de la fossa comuna del cementiri gironí dels vuit llagosterencs executats pel franquisme. L’associació també reclama la nul·litat dels consells de guerra derivats dels judicis sumaríssims i que s’ordeni la localització i exhumació de les despulles per lliurar-les a les famílies. Teresa Mur té molt clar que han passat 86 anys: “La llàstima és que arribem tard perquè els familiars directes ja no hi són i no podran veure com les restes tornen a Llagostera.” Però continuen reclamant un enterrament digne acollint-se al dret internacional, a les lleis de memòria històrica i, sobretot, exigeixen el dret a saber la veritat i a la reparació. L’altra cara de la moneda, en el supòsit que la demanda vagi endavant, és que fa anys que es parla d’obrir les fosses, però els diners destinats són mínims i això fa que s’avanci massa a poc a poc. Seria encomiable i de justícia que sorgeixin entitats com la llagosterenca en altres pobles i es fes una demanda col·lectiva per exhumar aquestes més de mig miler de persones del cementiri de Girona. I el que és molt preocupant és que la junta del Col·legi d’Advocats de Girona denegués la petició dels advocats de l’associació per fer la roda de premsa a la seu del col·legi amb l’excusa que era un acte polític. Vergonyós.