Quan es tanca una escola, es tanca un poble

Palau de Santa Eulàlia és un municipi de l’Alt Empordà amb uns 130 habitants. És a la zona dels terraprims que deia en Pla, a tocar del Fluvià. El setembre del 2021 va recuperar l’escola. Feia més de cinquanta anys que s’havia tancat, però la tossuderia de Xavier Camps, que en fou l’alcalde fins al juny del 2023, va fer possible allò que semblava impossible. I el poble va tornar a tenir escola. Ell va ser valent i va fer que l’escola ocupés els espais de l’ajuntament –magnífics, per cert– i les dependències administratives municipals anessin a un altre lloc. Prioritat absoluta per als alumnes. Un cas únic.

La directora del centre, des del primer moment és la Mireia Bellapart. Ella ha cregut en el projecte i aquest ja és el quart curs que funciona. Va començar amb pocs alumnes, però ara ja en són tretze, comptant també els de la llar. El professorat hi confia, i també en l’escola rural. Forma part de la ZER (zona escolar rural) Empordà i val la pena tenir present que tots plegats –les cinc escoles– formen equip pedagògic i són de gran ajuda per fer-la créixer. El fet de ser una escola petita permet treballar de manera molt diferent, i millor. Amb tracte molt personalitzat i amb interrelació entre tots els alumnes, grans i petits. La naturalitat impregna l’ambient, tant a fora com a dins l’aula. El poble, el carrer, les famílies, el veïns... són el paisatge quotidià d’aquests petits ciutadans. I també l’escola és una peça clau per fer poble, per construir poble, per arrelar-se al poble.

Malgrat tot, no sembla clar el seu futur, encara que té sobradament alumnat. Un cas únic també. L’actual Ajuntament es planteja tancar el centre el juny del 2026, i no pas abans, per tal de no perdre les subvencions rebudes. Tancar una escola en un poble per voluntat municipal és un cas realment excepcional. La raó que s’addueix és que li comporta importants despeses, i ja sabem que el pressupost municipal dels petits municipis és molt baix. Aquí és al voltant de 240.000 euros anuals. L’actual alcalde, Xavier Baldrich, ho justifica dient que l’escola costa al poble més de 30.000 euros a l’any i diu que és inassumible, i més estant sotmesos a un pla de sanejament de l’economia municipal fins al 2027. Però l’oposició considera que els costos de manteniment de l’escola no arriben als 10.000 euros. L’actual alcalde comenta també que dels tretze actuals alumnes només dos són del poble.

De la importància que té una escola rural en un poble, a vegades no en som conscients. Evidentment que l’aspecte econòmic és important, i mai el podem deixar de banda, però en aquest microcosmos dels petits municipis no podem oblidar molts altres aspectes que són claus per a la seva pervivència. El fet de disposar d’una escola és un element cohesionador únic i que és clau per al seu futur. Evitar l’envelliment de la població en pot ser un altre. I n’hi hauria més.

Els aspectes econòmics no s’han d’oblidar mai, però també cal una visió global. Val la pena tenir present que estem a punt de disposar de l’Estatut del Mon Rural –una llei–, on es defensen i es tenen en consideració els més de cinc-cents municipis de menys de mil habitants que tenim a Catalunya. Més de la meitat dels que existeixen i que cobreixen la immensa major part del territori català. Els ciutadans dels petits municipis mereixem els mateixos serveis i consideracions que els de les gran poblacions del país. I es vol garantir l’arrelament de les persones que viuen al món rural, afavorir el repoblament i equilibrar el territori.

El Departament d’Educació sembla que aposta per la continuïtat d’aquest centre, ja que ha instat a presentar el projecte de direcció per als propers quatre anys. És un bon indici.

Un bon amic, ja fa uns anys, en una reunió ens va dir, referit als petits municipis: “ Quan es tanca una escola es tanca un poble.” Crec que hem d’evitar que es tanqui Palau de Santa Eulàlia i, per tant, el Departament d’Educació hi té molt a dir.