Discursos

Encara que les cerimònies d’entre­gues de pre­mis cine­ma­togràfics –con­fesso que jo les veig per motius de feina– s’allar­guin moltíssim, també a causa dels agraïments que poden fer-se inter­mi­na­bles, no acabo d’enten­dre perquè hi ha tanta gent que es molesta pel fet que la gent del sec­tor –siguin actors, direc­tors, pro­duc­tors, tota mena de tècnics i així, doncs, actrius, direc­to­res, pro­duc­to­res i tècni­ques– apro­fi­tin l’ocasió per fer dis­cur­sos rei­vin­di­ca­tius. Sigui per denun­ciar els pro­ble­mes de l’habi­tatge deri­vats de l’espe­cu­lació finan­cera; per expres­sar el temor davant de la pujança d’un tota­li­ta­risme camu­flat amb l’ano­me­nat libe­ra­lisme lli­ber­tari que engega polítiques econòmiques cri­mi­nals; per dema­nar una acti­tud gene­rosa davant d’aquells que han de mar­xar de la seva terra; per mos­trar-se indig­nats davant dels atacs patits per la població pales­tina; per mani­fes­tar una inqui­e­tud davant de les con­seqüències del canvi climàtic; per cri­ti­car l’eda­tisme i, entre altres coses, per recor­dar la fei­nada i fins els sacri­fi­cis que han hagut de fer les nos­tres mares. No ho entenc perquè pràcti­ca­ment tot­hom, inclo­sos espe­ci­al­ment aquells que es quei­xen d’aquests dis­cur­sos, no fa més que dir el que li dona la gana a través de les xar­xes soci­als. Si tot­hom opina de tot i ho pot pro­pa­gar impu­ne­ment, no sé per què no hi té dret la gent del cinema. Ah, sí, els que ho cri­ti­quen con­si­de­ren que aquesta gent son uns hipòcri­tes, fan­tas­mes de la “cul­tura woke”, men­tre que ells i elles diuen aque­lles veri­tats que ningú no s’atre­veix a dir. Veri­tats? No deuen ser men­ti­des que van pro­pa­gant-se sense fil­tre?