Bellesa femenina i atracció

Darrerament observo que la majoria de les dones amb càrrecs de representació –directives, polítiques, empresàries...– que hi han accedit per selecció d’altres són força presentables. És una casualitat? O la bellesa és un factor prou rellevant que les ha catapultat cap a dalt? M’inclino a creure que hom considera que és un component atractiu, que fa guanyar punts a l’entitat que representen d’alguna manera. Potser no hauria de tenir tanta importància, però el fet és que pressuposa quelcom de meritori i atraient vers la cosa representada: fa que creiem, comprem, cerquem..., com a més bo i creïble, allò que ens anuncia una cara maca i una figura esvelta.

¿Però és que les dones no tan agraciades s’han de veure relegades a l’ombra, malgrat que siguin tant o més competents que les guapes? No fora just! Per tant, suggereixo que el departament de màrqueting de cada institució, a més de la iniciativa de cadascuna, atengui també la idiosincràsia de la dona que ha de representar l’entitat, de la manera més atractiva que sigui capaç, destacant els seus atributs més susceptibles d’agradar: perfil, gestos, expressions, pentinat, vestimenta...