Sense trencar la tradició del croissant –Déu em deslliuri d’aital pecat capital–, els gironins –en general–, cada vegada més, es decanten pels xurros. Particularment soc un enamorat confés dels xurros –i no em refereixo als meus escrits, que a vegades em surten amb aquest segell no gaire afalagador–. Però, tornem a agafar el xurro, ai, perdó, vull dir el fil conductor que m’ha aconsellat a presentar la comunicació. Aquesta especialitat gastronòmica, que a Madrid és desdejuni obligatori, acaba d’arrelar-se a la nostra estimada ciutat. Al costat mateix del recordat col·legi de La Salle, és a dir, en terreny poc més que sagrat, acaba d’aixecar portes una xurreria d’allò més modern, deliciós i sublim.

Puc prometre i prometo que en mi, en aquest ciutadà humil i atent al món de la gastronomia, a partir d’ara mateix han conquerit un client convençut i divulgador de les excel·lències del xurro! Si em permet el lector, em faig meva l’ordre del cuiner del gran Lluís XIV, el Rei Sol: “Les aristocrats à la cuisine” I és que no pot ser noble qui faci fàstics a aquest do de la rebosteria. I ho mantinc a capa i espasa! I consti que no bromejo! En absolut. El xurro amb xocolata o en un bol de llet i cafè, és un senyor desdejuni! Sí senyor!