Tornar-hi a ser?

Sabem de quina manera Hit­ler i el règim nazi es va aca­bar, però no tenim tan clar com va començar. Sabem, això sí, que el par­tit del petit i vaga­ment ridícul capo­ral va obte­nir la majo­ria par­la­mentària en dues elec­ci­ons de 1932. El gener de 1933 la democràcia ale­ma­nya tenia un can­ce­ller que, en poques set­ma­nes, des­trui­ria el sis­tema democràtic que el va por­tar al poder. La feble república de Wei­mar es posava en mans de l’auto­ri­ta­risme d’un il·lumi­nat que va por­tar els ale­manys a un abisme d’hor­ror i violència. Un lli­bre recent de Timothy W. Ryback des­criu minu­ci­o­sa­ment el procés d’aquells mesos que van can­viar, tràgica­ment, la història d’Europa. No és cap èpica exem­plar sinó un con­junt de casu­a­li­tats, rebots polítics, traïcions i acords de sotamà. Pen­sem que els can­vis històrics res­po­nen a estratègies pro­gra­ma­des, però la rea­li­tat resulta sem­pre més incerta i atza­rosa. Només cal pen­sar en la nos­tra tran­sició –sovint posada com a model de procés per fer el camí d’una dic­ta­dura a una democràcia–. No va ser el resul­tat d’un pla meti­cu­lo­sa­ment pla­ni­fi­cat i si va sor­tir rela­ti­va­ment bé és perquè, com se sol dir, algun Déu ama­ble ens va donar un cop de mà. El procés “exem­plar” va pen­jar d’un fil fins al desen­llaç del cop d’en Tejero i molts pen­sem que encara va coix i que és una democràcia mani­fes­ta­ment millo­ra­ble. Ara veiem símpto­mes d’un procés invers: l’apa­rició de sal­va­dors de la pàtria sol ser direc­ta­ment pro­por­ci­o­nal a la feblesa democràtica. En l’actual desor­dre mun­dial, la per­cepció de crisi democràtica està gene­rant l’apa­rició de polítics que la fan ser­vir per des­truir-la. Els Hit­lers i com­pa­nyia són a la can­to­nada, espe­rant que el tren des­car­rili. Si avui la situ­ació econòmica fos la de l’Ale­ma­nya (i Europa) dels anys trenta, hi tor­naríem a ser. Per això el lli­bre de Ryback és oportú. ¿Es repe­tirà la manca de coratge civil i de direcció política que va por­tar Hit­ler al poder? Ale­ma­nya 1933 / EUA 2025, diuen alguns, i veuen futurs que no volem ima­gi­nar.