Editorial

Europa i el repte d’assumir el propi futur

L’anunci de Trump d’obrir nego­ci­a­ci­ons amb Putin per aca­bar la guerra a Ucraïna ve envol­tat d’una gran para­doxa: el que hau­ria de ser una bona notícia, posar fi a tres anys d’un con­flicte que ha cau­sat tanta mort i des­trucció, s’ha con­ver­tit en font d’incer­tesa i inqui­e­tud. De motius, no en fal­ten: el nou líder dels EUA tira pel dret i es dis­posa a deci­dir direc­ta­ment amb el cap del Krem­lin el futur d’Ucraïna mar­gi­nant aquest país –la part agre­dida– i el seu vale­dor regi­o­nal, la Unió Euro­pea (UE), a la taula de nego­ci­ació. Amb aquest pas, Trump pretén tan­car el capítol de la guerra a Europa sacri­fi­cant Ucraïna a Mos­cou per con­cen­trar esforços en la com­pe­tició amb la Xina. Els efec­tes d’aquesta decisió tenen una potència sísmica en l’ordre mun­dial. Liqui­dant l’aliança sobre la qual ha pivo­tat l’ordre inter­na­ci­o­nal des del 1945, els EUA, que són els que han sos­tin­gut fins ara l’esforç bèl·lic d’Ucraïna, es reti­ren i dei­xen en mans dels euro­peus el cost econòmic de la recons­trucció i el man­te­ni­ment de la pau i la segu­re­tat en aquest país i a tot el con­ti­nent, fet que implica una desac­ti­vació ‘de facto’ de l’OTAN. Trump con­so­lida un nou para­digma en les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals basat en la cama­ra­de­ria amb autòcra­tes i en l’ús de la força al ser­vei de pro­jec­tes impe­ri­a­lis­tes. És des d’aquesta òptica que es ren­deix al Krem­lin accep­tant, fins i tot abans d’asseure’s a nego­ciar, que es quedi els ter­ri­to­ris ucraïnesos con­que­rits per les armes i vetant l’ingrés de Kíiv a l’OTAN.

Sense el parai­gua de l’Aliança per garan­tir la seva defensa pre­sent i futura, la UE es veu obli­gada a reac­ci­o­nar i dotar-se d’una autèntica auto­no­mia estratègica a tots els nivells que li per­meti sobre­viure en el nou tau­ler inter­na­ci­o­nal. El des­a­fi­a­ment és gegantí, tenint en compte les divi­si­ons inter­nes entre els estats mem­bres –ideològiques i de sin­to­nia amb Mos­cou– i la ines­ta­bi­li­tat política en els prin­ci­pals motors de la Unió. Caldrà extreure lliçons de la guerra i de com s’hi va arri­bar, i pren­dre deci­si­ons valen­tes, polítiques i estratègiques, a curt i llarg ter­mini, per afron­tar la nova rea­li­tat i pre­ser­var la pau, els valors i els interes­sos de la UE. La reunió de líders d’ahir a París –ampli­ada al Regne Unit– és un pri­mer pas en aquesta direcció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.