El repte de la IA

L’aposta d’Europa per la intel·ligència arti­fi­cial és ambi­ci­osa, i no fa més que inten­si­fi­car-se. És clar que aquesta tec­no­lo­gia ha arri­bat per que­dar-se i del que es tracta ara és de fer-ne un bon ús. D’aquí la quan­ti­tat de tallers, cur­sos i semi­na­ris que es des­ti­nen a tots els gre­mis per saber ges­ti­o­nar i regu­lar la IA. A això cal afe­gir la guerra comer­cial entre la tec­no­lo­gia ame­ri­cana i xinesa i els intents euro­peus de fer-se un lloc en el mer­cat. Tan­ma­teix, una dada havia pas­sat des­a­per­ce­buda, fins ahir, que lle­gim a la premsa que cada con­sulta a un model d’IA com ChatGPT ja con­su­meix deu vega­des més ener­gia que una cerca a Goo­gle. L’aposta tec­nològica ha esde­vin­gut, doncs, un bon repte. Així, lle­gim que la demanda elèctrica dels cen­tres de dades s’enfi­larà del 160% aquesta dècada, fins a l’equi­va­lent del con­sum elèctric anual d’Espa­nya el 2022. Ens podem per­me­tre aquest cost en plena crisi climàtica? El progrés tec­nològic no pot avançar des­con­nec­tat dels límits ambi­en­tals i les infra­es­truc­tu­res de la IA neces­si­ten una tran­sició cap a ener­gies reno­va­bles i regu­la­ci­ons clares. Si no, la inno­vació digi­tal es con­ver­tirà en una llosa ecològica. La pre­gunta deixa de ser única­ment com Europa lide­rarà la IA, davant els potents gegants ame­ricà i xinès, sinó a quin preu energètic ho farà.