L’hora d’Europa

Estem davant d’un escenari que situa la UE en una cruïlla com mai hi havia estat. Venim d’una pandèmia i d’una guerra a Ucraïna que han alterat la velocitat de creuer en què se solia funcionar, per situar-se en un espai de decisions comunitàries importants, de suport a Ucraïna i condemna a Rússia. I ara, amb la irrupció de les polítiques de Trump, pel que fa a la gestió de la negociació de pau a Ucraïna, amb reunions amb l’equip de Putin, i deixant de banda la UE i la mateixa Ucraïna, ha provocat la incomprensió de Brussel·les, que obre els ulls davant la pèrdua de l’aliat tradicional i tot el que representa. Tot això ha posat la UE en la tessitura de decidir, sense pauses, el paper que vol tenir en el concert internacional. Si la UE vol ser forta ha de reforçar la defensa –ja hi ha el compromís d’arribar al 2% del PIB, però s’haurà d’anar més lluny, per això ja es parla de flexibilitzar els controls del dèficit per facilitar la despesa–. Ha de ser àgil, que vol dir integració política amb uns òrgans de govern supraestatals que puguin prendre decisions. Ha de ser eficient i competitiva, amb integració econòmica i fiscal –ja ho diuen els informes Letta i Draghi– i també en la gestió de les noves tecnologies i la IA. Ha d’estar cohesionada establint un consens de tolerància i llibertat i que tothom s’hi senti partícip. També solidària amb la idea de preservar l’estat del benestar. Aconseguir tot això és complex i requereix temps i voluntat, però la realitat no permet altra alternativa, i hi ha les eines per fer-ho. La UE és una potència econòmica amb prop del 20% del comerç mundial, amb un estat del benestar admirat per tothom –prop del 50% del que s’hi dedica al món, ho fa la UE–, i també és un referent de democràcia, d’estat de dret, de llibertat, de tolerància... amb mancances, però ho és. Així, en la conjuntura internacional, el més adient és fer els canvis descrits, perquè és la millor garantia per preservar la llibertat i seguretat de la societat europea. O ara o mai. Som-hi!