Falange

Aquest 13 de febrer pas­sat –amb els vots del PSC, Vox i el PP– el Par­la­ment va refu­sar que el català fos l’única llen­gua vehi­cu­lar als cen­tres edu­ca­tius de Cata­lu­nya. I també va refu­sar la pro­posta de no apli­car les sentències que decre­ten el 25% de cas­tellà a les aules. És una votació que rubrica l’enfon­sa­ment de la llei de nor­ma­lit­zació lingüística apro­vada el 1983. En aquest punt és oportú pre­ci­sar que el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya va ser el poder que, el 2020, va decre­tar el final del model lingüístic apro­vat pel Par­la­ment, tot orde­nant al Govern que complís la sentència d’ense­nya­ment del 25% en cas­tellà. Per tant: estem par­lant d’un procés acti­vat pel poder judi­cial i que ara és rati­fi­cat pel poder polític. Mon­tes­quieu a l’escape room!

De tant en tant sur­ten veus –poques!– que s’excla­men que la política espa­nyola viu emmor­das­sada pel poder judi­cial. És veri­tat. Però es tracta d’una veri­tat par­cial que sovint queda auto­con­su­mida en el lament i no fa el pas neces­sari d’explo­rar el cordó umbi­li­cal entre poder judi­cial i poder polític. Què n’hem de dir, d’aquesta comunió íntima entre Justícia i Política? Vivim (sub­sis­tim) en un país en què el jutge San­ti­ago Vidal va ser cas­ti­gat per haver redac­tat un esbor­rany de Cons­ti­tució Cata­lana. Sub­sis­tim en un país (en un feu judi­cial) en què San­dro Rosell és tan­cat dos anys a la presó i és absolt sense que en cap moment tre­mo­lin ni el sis­tema judi­cial ni els res­pon­sa­bles d’una incri­mi­nació tan tèrbola. Els poli­cies infil­trats i els espi­o­nat­ges con­tra l’inde­pen­den­tisme que­da­ran en una remor de fons. Els caps de Puig­de­mont, Mas, For­ca­dell, Jun­que­ras –malgré lui–, Borràs, Torra..., pen­gen com a tro­feu de caça major a les parets d’algun saló judi­cial. Ha estat un procés d’eli­mi­nació política en tota regla. I ara ja hi ha el Par­la­ment que la Raó d’Estat per­se­guia: un Par­la­ment que rati­fica política­ment les acci­ons (intra­ve­no­sa­ment polítiques!) ori­gi­na­des en el poder judi­cial. Una falange eficaç, vaja.