Moció de censura

Si res no canvia, que tot pot ser, Vilassar de Mar estrenarà en els propers dies la primera moció de censura del mandat. El govern de coalició entre Junts i Estimem Vilassar que va signar un acord amb ERC el novembre del 2023 fa setmanes que ha passat a la història després que primer els regidors republicans i després els d’Estimem marxessin deixant en minoria la juntaire Laura Martínez. Les converses entre el principal grup de l’oposició, Babord, ERC i el PSC semblen encarrilades per lligar una alternativa d’esquerres en un Ajuntament on precisament els darrers comicis electorals van castigar durament la formació republicana, que va passar de nou regidors el 2019 a només tres. La moció de censura, malgrat la seva mala fama, no deixa de ser un instrument perfectament legal que s’utilitza per forçar la dimissió de l’alcalde o alcaldessa quan aquest o aquesta és incapaç de tirar endavant la seva obra de govern. És una mena de càstig reglat que evidencia la incapacitat del cap de l’Ajuntament de garantir les aliances necessàries, però també constata els interessos, del tot respectables, dels partits que la promocionen. Malgrat que es vulgui vendre d’una altra manera i amb un sentit més ampli, la moció de censura assenyala directament el/la cap de govern en tant que, com a màxim responsable, en ell o ella recau l’obligació de falcar un equip divers i de liderar una línia de treball comuna més enllà de les ideologies diverses. La moció de censura exposa, en aquest cas, qui ha guanyat les eleccions a les urnes a l’escarni públic de fer-lo fora sota l’acusació d’haver estat incapaç de teixir suficients complicitats. I precisament és aquí on la moció de censura pot convertir-se en una arma de doble tall provocant amb el temps que la dimissió d’ara es transformi en la victòria de demà. Al Maresme som coneixedors d’alguns casos en què les eleccions posteriors han encimbellat l’alcalde o alcaldessa foragitats. No en va, la persona que marxa té claríssim que utilitzarà en benefici propi no només la imatge de víctima d’un sistema injust, al seu entendre, sinó que farà mans i mànigues des de la comoditat de l’oposició per mostrar les vergonyes del nou govern. Sent coneixedor o coneixedora de les intimitats més amagades i dels més petits mecanismes de l’estructura municipal, no estalviarà esforços per tocar el viu en aquells assumptes que la nova direcció no pugui resoldre. Els caldrà, doncs, als tres grups impulsors de la moció de censura, un full de ruta impecable i realitzable, una confiança mútua a prova de foc i una estratègia capaç de calibrar al mil·límetre les conseqüències de cada pas. I, sobretot, la capacitat de fer entendre a la ciutadania el perquè a mig mandat ha estat imprescindible confeccionar un nou govern. Però tot dependrà que el pacte a tres es faci realitat i que no hi hagi ingerències externes als interessos locals. Ho veurem molt aviat.