Tribuna
Europa es rearma
El nombre de guerres ha augmentat en els darrers anys i també la despesa en defensa a escala mundial (7,4% el 2024). No són bones notícies ja que, com deia el militar prussià Carl von Clausewitz, “la guerra és la continuació de la política per altres mitjans”. Segons dades de l’International Institute for Strategic Studies, la despesa militar europea anual va arribar als 440.000 milions de dòlars el 2024, i això és un problema tenint en compte que és menys que la despesa de Rússia (462.000 milions de dòlars). Aquest increment es deu a diverses raons, entre les quals destaca la pressió dels Estats Units i Donald Trump, que insten els aliats europeus a incrementar la seva inversió militar fins al 5% del PIB. Espanya, segons el Ministeri de Defensa, està a la cua d’Europa, tot i que també ha augmentat la seva despesa: d’11.281 milions de dòlars el 2019 a 19.723 milions el 2024, dada que representa un 1,3% del PIB. És molt inferior a la mitjana de la UE (1,9% del PIB), que igualment està molt lluny del que demana Trump.
L’augment de la despesa en defensa té efectes. Pot estimular el creixement del PIB i generar ocupació. Beneficia així empreses de defensa i de tecnologia, i impulsa també el desenvolupament de noves innovacions en àmbits com la ciberseguretat i la intel·ligència artificial. Això implica redistribuir recursos públics que podrien destinar-se a àmbits essencials de l’estat del benestar, com la protecció social, la sanitat, l’educació, l’habitatge, les infraestructures, l’ajuda internacional i el medi ambient. Aquesta reassignació impactarà negativament en la qualitat de vida de la població. Un exemple el tenim en el Regne Unit, que acaba de decidir incrementar la seva despesa en defensa fins al 2,5% del PIB per al 2027, per sobre de l’actual 2,3%. Per compensar aquesta despesa addicional, el govern britànic ha anunciat diverses mesures, com la reducció de l’ajuda al desenvolupament. A més, la injecció de diners públics en el sector militar pot escalfar l’economia i derivar en un augment de la inflació, amb afectació en el poder adquisitiu de les llars.
Malgrat aquests efectes, si Europa no gasta més en defensa tindrà més tensions amb els Estats Units. L’administració de Trump ja ha advertit que, si els aliats europeus no augmenten la seva inversió militar, reconsiderarà la seva participació en l’OTAN, fet que deixaria Europa més exposada davant possibles amenaces externes. Un altre aspecte clau és la dependència d’Europa respecte als EUA. Sense un augment en la despesa militar, el continent podria continuar depenent de la potència nord-americana per a la seva seguretat i limitar així la seva autonomia. Aquesta dependència podria ser especialment problemàtica en situacions en què els interessos europeus i nord-americans no coincideixin, com passa ara a Ucraïna.
Davant d’aquesta situació, sorgeix la pregunta de si existeixen alternatives a l’augment de la despesa en armament. Una de les principals vies possibles seria apostar per una diplomàcia preventiva que fomenti el diàleg i la cooperació internacional per evitar l’esclat de conflictes. Un altre enfocament seria el reforç de les aliances internacionals, enfortint organismes multilaterals i tractats que promoguin la seguretat col·lectiva. Aquesta estratègia podria incloure una millor coordinació en la investigació i el desenvolupament de tecnologia de defensa que permetés als països europeus compartir recursos i reduir costos en adquisicions militars. També es pot contribuir a la reducció de tensions globals i promoure un model de seguretat basat en l’estabilitat social i econòmica en lloc de la militarització. Però, sens dubte, aquesta estratègia requereix temps, recursos i un consens global difícil d’assolir en l’actual context de polarització geopolítica.
En conclusió, l’escalada armamentista ens porta a un món més insegur i menys pròsper. Tot i que potser no disposem d’una alternativa realista millor, tenint en compte els lideratges actuals de les grans potències mundials, és fonamental continuar buscant vies per pacificar el món. En cas contrari, seguirem una escalada d’incert final. No oblidem el que deia Albert Einstein: “No sé amb quines armes es lluitarà la Tercera Guerra Mundial, però la Quarta Guerra Mundial es lluitarà amb pals i pedres.”
