Els guardians del pessebre

Seria excessiu, quasi novel·lesc, insinuar que pels mateixos carrers de la Barcelona vella on la ment d’un creador literari va situar amagat entre els seus carrers estrets un cementiri de llibres, hi ha també un lloc secret, quasi misteriós, on es conserven milers de personatges inanimats, en forma de figures de pessebre, que esperen prendre vida en un diorama que els faci de casa i un paisatge que els proporcioni un horitzó. Però el cert és que és tan públic com quasi desconegut, que a les dependències del Palau Mercader, un edifici del segle XVIII del carrer Lledó encaixonat entre l’antiga muralla i l’església de Sant Just, propietat encara de les monges vedrunes, hi té el seu espai el taller i magatzem de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Un indret que també és d’exposició i, per tant, visitable per a tothom qui ho vulgui, també ara que el Nadal ja ha quedat enrere, i sempre que s’hagi demanat hora prèviament.

Quan s’entra al local de l’associació, amb l’espai impregnat d’una olor especial, còctel olfactiu de tots els materials que utilitzen els pessebristes per a les seves realitzacions, es té la sensació d’endinsar-se en un museu, pel gran nombre de vitrines que acullen les més de 6.000 figures que hi ha en dipòsit, les lleixes on es guarden una vuitantena de diorames, però també a les bambolines d’un teatre on es construeixen uns decorats especials, amb les matèries primeres a punt –porexpan, fusta, pegues i pintures–, les eines esperant a ser usades i una antiga i pesant màquina amb una doble fulla de tall, espurnejada de serradures, que fa pocs dies que ha dit prou i ara haurà de ser rellevada.

“És que nosaltres som escenògrafs.” Ho diu en Josep Maria Porta, president de l’entitat, que juntament amb altres membres de l’associació és un dels personatges que Cinto Juanes ha convertit en figures de pessebre per confeccionar un diorama que vol ser un homenatge als seus companys. Aquest diorama es troba a l’espai d’exposició visitable pel públic, amb d’altres quadres escènics entre els quals en destaca un d’impressionant que representa el passatge bíblic de la fugida a Egipte.

Aquest Nadal unes 2.000 persones ha passat per la seu de l’entitat a visitar l’exposició de pessebres; per això es pot dir que és una mostra quasi clandestina si es compara amb els 182.000 ciutadans que van desfilar per davant del muntatge situat als baixos de l’ajuntament i que van realitzar aquests mateixos pessebristes, inspirats en l’Any Salvat-Papasseït.

Al Palau Mercader s’hi guarda el material d’aquell pessebre, i Porta explica amb orgull que els fanals que formaven part del muntatge de l’ajuntament i que reproduïa el Moll de la Fusta es van fer amb impressora 3D i que la gran tanca metàl·lica era de fusta retallada per un puntal làser. Modernitat i tradició, perquè el mateix Porta treballa ara en un diorama “que no havia volgut fer mai, el de la matança dels innocents”. Es va fer donació a l’entitat de figures de gran valor, provinents de Màrius Augé, que representen soldats romans brandant el gladius, mares amb cara d’horror i infants ensangonats, i Porta les està posant en escena.

Si algú ho vol veure, ho trobarà el proper Nadal al Palau Mercader. Al següent, ja es veurà. Bufen temps de mudances a la pessebroteca.