Quin futur té el català?

S’ha conegut aquests dies passats l’enquesta d’usos lingüístics sobre la llengua catalana, i les dades no són ni bones, ni esperançadores. La situació és el resultat de moltes coses, i per tant les responsabilitats són compartides. Tothom hi té a veure, des de l’administració fins als ciutadans passant per les empreses i la societat civil. La solució no vindrà de trobar un culpable sinó d’assumir responsabilitats i aplicar solucions. Perquè, de solucions, n’hi ha. I hem de començar per canviar l’actitud davant la llengua, perquè és una llengua viva, útil i oficial que tenim el deure moral de fer servir i el dret legal de poder fer servir. Per tant, un cop assumim que la situació és delicada, cal aixecar l’ànim i passar a l’ofensiva almenys perquè els qui en tenim una part de la responsabilitat, que som els parlants, aportem la nostra part en la cadena de solucions que han de permetre ressituar la nostra llengua al nivell que ha d’estar. Factors com la immigració tenen un impacte indiscutible, però que l’impacte sigui positiu o negatiu depèn de quina és l’actitud del país en general; si als qui hem vingut de fora ens parlen en castellà per defecte, o si els qui acaben d’arribar volen aprendre català però no tenen lloc on poder-ho fer, això no funcionarà. Si comencem per revertir aquestes coses bàsiques, el català té molt de futur.