L’aigua, responsabilitat compartida

L’estiu de l’any pas­sat va ser fatídic per a Cata­lu­nya des del punt de vista hídric i va supo­sar la con­fir­mació del que ja feia temps que s’intuïa: la neces­si­tat de fer infra­es­truc­tu­res vin­cu­la­des amb l’aigua que pot­ser unes dècades enrere no eren necessàries però que ara són indis­pen­sa­bles. El canvi climàtic farà que el país ten­deixi a ser un ter­ri­tori encara més sec i càlid i obli­garà que solu­ci­ons que ara són pun­tu­als hagin de con­ver­tir-se en defi­ni­ti­ves. Per això només es pot que valo­rar posi­ti­va­ment tot el que sig­ni­fi­qui inversió i que es garan­teix un ser­vei que és tan essen­cial com escàs tant pel que fa a l’aigua de boca com a la del reg. Només amb acci­ons com la con­nexió a l’Ebre dels pan­tans dels regants del Pri­o­rat o que es tirin enda­vant les des­sa­la­do­res pre­vis­tes es pot asse­gu­rar que no s’hagi de tor­nar a recórrer, per exem­ple, a l’ús de cami­ons cis­terna per por­tar aigua a deter­mi­nats punts. Actuar jus­ta­ment quan no hi ha cap alerta activa per sequera és el camí que han de seguir, sobre­tot, les admi­nis­tra­ci­ons perquè en la gestió de l’aigua tota pre­visió és poca.

Però així com s’ha de dema­nar inversió pública i pre­visió als governs, també s’ha d’insis­tir que els ciu­ta­dans facin bon ús de l’aigua i no la mal­ba­ra­tin. L’estiu pas­sat va supo­sar una exer­cici d’apre­nen­tatge a mol­tes llars per gas­tar-ne menys i aquesta peda­go­gia tam­poc s’ha de per­dre. Ara que no hi ha amenaça de res­tric­ci­ons són des­co­rat­ja­do­res dades com que el con­sum de l’aigua hagi aug­men­tat un 10% a Girona. Això demos­tra que la lliçó no està ben apresa i que tanta res­pon­sa­bi­li­tat tenen les admi­nis­tra­ci­ons per garan­tir el ser­vei, com la ciu­ta­da­nia pel que fa a raci­o­na­lit­zar-ne el con­sum. Dit això, en un país que té en l’arri­bada de milers de visi­tants la seva forma de vida, no es pot fer ser­vir una doble vara de mesu­rar. No es pot exi­gir a la ciu­ta­da­nia un esforç de con­tenció en el con­sum i una cons­ci­en­ci­ació sobre la pro­blemàtica si aquesta exigència no s’aplica també al turisme. Com deia la cam­pa­nya del govern, l’aigua no cau del cel i si bé són de lloar les acci­ons que s’enge­guin, cal advo­car per solu­ci­ons d’estalvi i eficiència a llarg ter­mini.