Un pla europeu de futur incert per a Ucraïna

L’escena viscuda divendres a la Casa Blanca –la retransmissió en directe de la humiliació de Zelenski per haver gosat reclamar garanties de seguretat en l’eventual acord Trump-Putin per posar fi a la guerra a Ucraïna– era massa insuportable per no reaccionar. I això és el que van fer diumenge els líders europeus convocats a Londres pel primer ministre britànic, Keir Starmer, mitjançant l’anunci d’un full de ruta propi per implantar la pau a Ucraïna i garantir-ne el manteniment sobre el terreny. Zelenski i els aliats europeus busquen una sortida justa i duradora al país envaït fa tres anys pels russos trencant el principi transaccional sota el qual Trump dicta la seva política exterior, una lògica que relega consideracions com ara el respecte a la legalitat internacional i que l’ha portat a reclamar a Kíiv la factura per l’ajuda militar prestada durant l’administració Biden, en forma d’explotació conjunta dels seus recursos naturals.

El projecte amb què treballen els europeus, sota el lideratge del Regne Unit i França, busca dissenyar una proposta de pau en uns termes que garanteixin la sobirania d’Ucraïna i la seva seguretat futura i, per extensió, de la resta del continent. En aquest sentit, s’obren a una “coalició de voluntaris” per aportar forces sobre el terreny que puguin fer efectiva una eventual pau acordada amb Moscou. Però res de tot això servirà, admeten, sense el suport últim dels EUA, aliat imprescindible pel seu poder militar i dissuasiu. Els europeus es veuen abocats a un bany de realisme i han de demanar ara a la mateixa administració que rebenta l’aliança transatlàntica el vistiplau a la seva proposta i el suport militar d’últim recurs. Per a això, es disposen a reconduir la relació amb Washington assumint part de les seves reclamacions, com ara augmentar la despesa militar i sostenir el pes de la defensa d’Ucraïna i europea. Tot i representar un primer pas per recuperar la iniciativa i no acceptar de manera passiva el ‘diktat’ de les potències sobre Europa, el pla francobritànic és encara fràgil i de recorregut incert. Un pas necessari, amb tot, que requerirà la unitat de tots els europeus. És el nostre futur, el que està en joc.