El gran assetjament

Es pot supo­sar que ningú que va veure l’intent d’humi­liar Volodímir Zelenski a l’Oval Office el diven­dres 28, encara no l’ha obli­dat pas, en part perquè la tendència de la premsa inter­na­ci­o­nal ha estat fer decla­ra­ci­ons ben dramàtiques sobre el sig­ni­fi­cat glo­bal d’aquesta diguem-ne con­versa (per exem­ple, The Was­hing­ton Post ha dit que ja ha començat “la fi de l’Occi­dent geo­polític”). Però la dis­cussió entre Zelenski d’una banda i Trump i Vance de l’altra no era pas tan dramàtica, ans al con­trari, s’assem­blava més aviat a una pica­ba­ra­lla a crits en un ves­ti­dor estu­di­an­til ins­ti­gat per un home tan poc empàtic com incapaç d’ado­nar-se que no sem­pre té la raó, amb el suport d’un VP que sabia bor­dar en el moment just. Zelenski pre­si­deix un país que va entrar en guerra el 2014 (2015, segons Trump, com si el pre­si­dent d’Ucraïna no sabés en quin any Putin n’havia anne­xat una part gens negli­gi­ble) i que va ser envaït de ple el 2022, amb dese­nes de milers de morts, ferits i des­a­pa­re­guts, entre civils i sol­dats. Atesa la gra­ve­tat de la situ­ació, és impos­si­ble que Zelenski i la Casa Blanca no hagues­sin pre­pa­rat aquesta visita fil per randa, tal com se sol fer abans de totes les visi­tes diplomàtiques, arreu del món. Però l’asset­ja­ment ver­bal de Trump i Vance con­tra Zelenski –tot des­cri­vint una pos­si­ble visita a Kíiv de “gira pro­pa­gandística” i dient que Zelenski hau­ria de pro­var la diplomàcia (amb un líder que no hi creu) i insis­tint que Zelenski fes el tracte amb Putin que Trump vol que faci, perquè no té “prou car­tes”... Aquest bullying tenia tota la pinta d’haver estat pla­ni­fi­cat feia poc perquè POTUS havia deci­dit de cop que volia una excusa per fer el que ja acaba de fer: tallar el suport mili­tar a Ucraïna i fer mane­tes amb l’habi­tant prin­ci­pal del Krem­lin i així fer rea­li­tat el que pos­si­ble­ment –conei­xent-lo a ell– és la seva ambició secreta: gua­nyar el premi Nobel de la pau.