Vocació Roser Capdevila

Des d’aquesta set­mana tenim a les lli­bre­ries Som les tres bes­so­nes, l’experiència dibui­xada de la criança ini­cial de la Teresa, l’Helena i l’Anna, que el 12 de novem­bre del 1969 li van cap­gi­rar la vida, tant a ella com al seu home, Joan Batet, i a tot el seu entorn fami­liar. D’aquesta experiència vital tots n’hem extret alguna cosa. Perquè par­lem d’un lli­bre, i les seves seqüeles, que ha ani­mat la lec­tura a més de 150 països d’arreu del món.

Aquest conte, Som les tres bes­so­nes, i els àlbums Ai, ai, els meus cabells i La nena que volia dibui­xar són els lli­bres auto­bi­ogràfics, són la seva vida dibui­xada des que era petita, fins a l’etapa de la mater­ni­tat. És cert que hi ha una vida dibui­xada que queda en la inti­mi­tat, és el die­tari, la pila de qua­derns, on dibuixa el seu dia a dia. Una agenda plena d’acti­vi­tat, d’anar amunt i avall per rebre l’afecte i el reco­nei­xe­ment a la seva feina, a la seva passió de dibui­xar.

El seu talent i enginy ha tin­gut, a través de les sèries de les tres bes­so­nes i amb la incor­po­ració de la bruixa avor­rida, l’habi­li­tat d’expli­car-nos els fets i vir­tuts d’altres grans per­so­nat­ges uni­ver­sals. Segons que expli­cava aquesta mateixa set­mana, la millor recom­pensa que ha rebut, a banda de la gent que li agra­eix de manera espontània la seva traça, és la d’aquells que s’han aca­bat dedi­cant ja sigui a la música, per la història de Mozart, o a l’arqui­tec­tura, per Gaudí, per posar dos casos. Aquest exer­cici d’anada i tor­nada de la història, cap al futur per­so­nal dels lec­tors, i que sigui fet a través dels dibui­xos de la Roser Cap­de­vila té un punt de màgic. Ves a saber com es des­per­ten les voca­ci­ons, i més encara: exis­tei­xen les voca­ci­ons? Napoleó tenia vocació de ser empe­ra­dor? Pot­ser no. Trump? Pot­ser sí.

El cert és que, a la Roser Cap­de­vila, el dibuix l’ha esti­rat des de sem­pre, de ben petita, quan, com ella també explica, apro­fi­tava els mar­ges dels dia­ris per pas­sar pel sedàs del seu lla­pis la seva mirada, sem­pre entre irònica i atenta. Fent-nos des­co­brir voca­ci­ons inven­ta­des.