Que ve el llop!

Aquest titular podria haver servit per a un article de política internacional: “Que ve el llop!” Hauria estat ideal abans de les darreres eleccions nord-americanes, però vaig badar. També hauria estat un bon titular just abans de les eleccions o el que fos que va portar Putin al poder a Rússia. Però ni se’m va ocórrer. De fet, recordo vagament els titulars de l’època, que titllaven Putin de buròcrata de l’antiga Unió Soviètica convertit a la fe del capitalisme d’oligarquies i diari oficial: un peix bullit obedient que no donaria gaires maldecaps a Occident al capdavant d’un antic imperi en ruïnes. Com canvien les coses, amb perspectiva! També vaig perdre l’oportunitat d’escriure aquest titular abans de les eleccions alemanyes, tot i que finalment en aquella ocasió el llop no va fer la irrupció brutal i definitiva que molts temíem. Però déu-n’hi-do, l’esgarrapada que va fer. Tot i així, “Que ve el llop!” era bon un titular que podia haver guardat encara uns mesos o anys més, per a qualsevol de les pròximes eleccions en qualsevol país europeu, on el populisme reaccionari antiimmigració s’ha despertat disfressat d’aixopluc de malestars diversos, per als quals no té en realitat cap cura màgica excepte la satisfacció momentània i estèril de l’exabrupte antipolític i la sensació d’estar fent una malifeta electoral que fa enfadar una classe política i social que perceben com a assentada i privilegiada: com el dolentot de classe que es guanya el seu breu minut de glòria fent una burla feridora a la professora poc abans d’abandonar l’etapa escolar cap a un món adult hostil on serà engolit pel sistema com a carn de canó. La incerta glòria d’un breu matí d’institut.

Doncs bé: finalment, el llop que havia de venir ha vingut, i és un llop de veritat. Els agents rurals de la Generalitat han instal·lat aquests dies mitja dotzena de càmeres de trampeig fotogràfic a Castell de Mur, al Pallars Jussà, per intentar identificar el llop que fa quinze dies va atacar un ramat d’ovelles. Es calcula que a Catalunya hi ha entre nou i onze exemplars de llop, sis dels quals estan identificats genèticament i se’n fa un seguiment estret.

El llop va començar a arribar a Catalunya (va començar a tornar, si ho volem dir amb més exactitud) amb el canvi de segle, fa una vintena d’anys, quan se’n va observar un primer exemplar a la Cerdanya. Els primers eren mascles joves que s’anaven desplaçant per boscos i pistes forestals des dels Apenins italians, on havien quedat confinats durant el segle XX. Però les lleis europees de limitació de la caça, més l’abandonament de l’activitat forestal humana, han disparat la població de senglars i altres espècies de la cadena tròfica dels llops i ha facilitat el seus desplaçament. Dels Apenins van passar a les muntanyes occitanes, i ja han travessat el Pirineu. Castell de Mur es troba al sud del Pallars, al Montsec, a tocar ja de la Noguera i el pla de Lleida.

Quan arribin a la Terra Alta, lloc on està documentada l’última batuda de llops, el 1929, s’haurà tancat un cercle. I descobrirem, potser, que el perill no eren ells, com ens havien volgut advertir tantes històries infantils, sinó els altres, els que s’apropen disfressats de populisme victimista per fer una mossegada mortal a la cohesió i els valors democràtics de les nostres societats.