Encara hi ha tresors enterrats

No és cap mite: encara hi ha tresors enterrats. N’han trobat un els responsables de les obres de construcció de la nova estació d’autobusos de Lleida. Va passar el novembre passat, mentre feien les excavacions arqueològiques del solar prèvies a les obres, i ara el laboratori d’arqueologia de la Universitat de Lleida (UdL) n’està fent la catalogació i restauració: un centenar de monedes de plata, de l’època del regnat d’Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Pamplona i comte de Ribagorça i de Sobrarb, datades entre els anys 1115 i 1134. En una de les cares s’hi veu la imatge del rei i al revers de les monedes, la marca d’Aragó amb l’arbre de Sobrarb coronat per una creu.

Les monedes les van trobar dins d’una gerra de ceràmica que algú havia amagat en aquell indret fa uns nou-cents anys, embolicades amb cura amb una tela de roba. Es desconeix la intenció de l’amo de les monedes, ja fos el seu legítim propietari i volgués posar-les lluny de l’abast dels lladregots o del fisc reial o eclesial, o ja fos un propietari furtiu i il·legítim que les havia amagat perquè no l’enxampessin amb la prova del delicte al damunt. Alguna cosa li devia passar al pobre home, o dona, perquè ni ell ni els seus hereus no van poder acabar de gaudir en vida d’aquell centenar de monedes.

El que ningú no li podrà prendre és que va trobar un molt bon amagatall. D’alguna manera, devia saber ja al segle XII que les discussions municipals al voltant del solar de la futura estació d’autobusos de Lleida generarien tanta indecisió municipal i s’allargarien tant en el temps, que allò seria un mausoleu tan segur i estable com la cripta d’una piràmide d’Egipte.

Les que estan intentant resoldre aquest misteri són les responsables del laboratori d’arqueologia de la Universitat de Lleida. De moment, han tractat una dotzena de monedes i la previsió és que les feines s’enllesteixin després de l’estiu. Segons van explicar dilluns a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), les capes de corrosió i les característiques de les monedes n’estan alentint el procés de restauració: fan tot just mig mil·límetre de gruix i algunes han quedat enganxades entre si. Una pista sobre què va passar la dona el fet que totes es van encunyar en la mateixa època, a Jaca entre els anys 1115 i 1134. Segons ha explicat l’arqueòloga Carme Prats als periodistes de l’ACN, normalment la gent que oculta monedes amaga el que ha recollit al llarg de la vida, i s’hi barregen diferents èpoques i encunyacions, però aquestes són totes d’un mateix període de temps i regnat.

Confiem que la recerca acabarà donant fruits i finalment sabrem més detalls d’aquest petit misteri medieval. Mentrestant, alegrem-nos-en: sota l’aspre i monòton dia a dia, encara hi ha tresors enterrats que esperen ser descoberts.