Fugats i ben tornats

La tor­nada de la fun­dació La Caixa i el seu hòlding, que no del banc, és l’inici de la fi del sai­net de les empre­ses fuga­des. Les que ara tor­nen van par­ti­ci­par, voluntària­ment o no, en una cam­pa­nya de la por orques­trada política­ment. En aquell moment va interes­sar ven­dre una apo­ca­lipsi econòmica que no va suc­ceir.

Aque­lles pre­vi­si­ons van fallar però en canvi sí que hi ha hagut un impacte advers no pre­vist per les empre­ses que van jugar a fer política. A Molins, la fuga va obrir un cisma fami­liar, tan­cat amb la tor­nada. Aber­tis és una ombra del que fou i Naturgy viu una guerra acci­o­na­rial. La Caixa va aca­bar fusi­o­nant el banc valencià amb Bankia, diluint la seva par­ti­ci­pació amb una valo­ració dis­cu­ti­ble i amb l’Estat a dins com acci­o­nista, el que volia evi­tar en Vila­ra­sau. Els divi­dends de l’alça del sec­tor ban­cari no els han pogut inver­tir lliu­re­ment des del hòlding, sinó que han hagut de fer de braç inver­sor del govern espa­nyol.

Les empre­ses sòlides no viuen sepa­ra­des del ter­ri­tori. S’hi rela­ci­o­nen a par­tir d’uns valors fun­da­ci­o­nals i uns valors com­par­tits amb l’entorn a través de l’equip i les seves acci­ons. L’ànima de l’empresa no la tras­lla­des en un acord exprés. Si ho inten­tes fer, l’orga­nit­zació queda tocada i, com es veu en el cas del Saba­dell, expo­sada a assalts externs que espe­rem que puguin repel·lir.

Ben­vin­guts els que tor­nen, tant de bo sàpiguen tro­bar la manera d’enfor­tir-se de nou per interès propi. Molts van tenir èxit men­tre van cui­dar la con­nexió amb valors posi­tius cata­lans com el tre­ball, l’atenció a l’equip, el mèrit, la igual­tat o la pre­o­cu­pació social, difu­mi­nats en les seves direc­ci­ons actu­als. Ara que es parla tant de direcció d’empresa huma­nista i es publi­cita l’ànima de l’empresa, toca por­tar-ho a la pràctica.