La tornada de la fundació La Caixa i el seu hòlding, que no del banc, és l’inici de la fi del sainet de les empreses fugades. Les que ara tornen van participar, voluntàriament o no, en una campanya de la por orquestrada políticament. En aquell moment va interessar vendre una apocalipsi econòmica que no va succeir.

Aquelles previsions van fallar però en canvi sí que hi ha hagut un impacte advers no previst per les empreses que van jugar a fer política. A Molins, la fuga va obrir un cisma familiar, tancat amb la tornada. Abertis és una ombra del que fou i Naturgy viu una guerra accionarial. La Caixa va acabar fusionant el banc valencià amb Bankia, diluint la seva participació amb una valoració discutible i amb l’Estat a dins com accionista, el que volia evitar en Vilarasau. Els dividends de l’alça del sector bancari no els han pogut invertir lliurement des del hòlding, sinó que han hagut de fer de braç inversor del govern espanyol.

Les empreses sòlides no viuen separades del territori. S’hi relacionen a partir d’uns valors fundacionals i uns valors compartits amb l’entorn a través de l’equip i les seves accions. L’ànima de l’empresa no la trasllades en un acord exprés. Si ho intentes fer, l’organització queda tocada i, com es veu en el cas del Sabadell, exposada a assalts externs que esperem que puguin repel·lir.

Benvinguts els que tornen, tant de bo sàpiguen trobar la manera d’enfortir-se de nou per interès propi. Molts van tenir èxit mentre van cuidar la connexió amb valors positius catalans com el treball, l’atenció a l’equip, el mèrit, la igualtat o la preocupació social, difuminats en les seves direccions actuals. Ara que es parla tant de direcció d’empresa humanista i es publicita l’ànima de l’empresa, toca portar-ho a la pràctica.