Perilla la menjadora

Quan arribi l’hora de la veritat (si és que arriba) d’un cert traspàs de competències d’immigració a Catalunya, ja veurem on estaran les posicions dels líders de Podem i els líders d’algunes de les franquícies territorials de Sumar que ara s’han mostrat tan exaltats, tan encesos, tan convençuts i amb la llengua tan esmolada contra Junts en particular i contra els catalans en general. Les han dit grosses, aquesta vegada. Veuen perillar la menjadora i es deixen anar. Ni temps per llegir la proposta, no han tingut i l’hi han fotut per el broc gros. Pot ésser que ni l’hagin llegit o (cosa que és pitjor) pot ésser que la comprensió lectora de l’encarregat de fer-ne l’anàlisis bati records. O també pot ésser (cosa que encara és pitjor) que hagin jugat a la cortina de fum per veure si tapaven les historietes Errejón i Monedero, ara que anàvem a viure dies violetes. Han dit que la proposta “obre la porta al racisme”. Han dit que “Junts és un partit antiimmigració”. Han dit que és un acord per “descentralitzar el racisme”. Han dit que ni tan sols presentaran esmenes, perquè “amb els drets humans no s’hi negocia”. I han dit que la proposta “compra marcs de l’extrema dreta” quan relaciona la immigració amb “una amenaça a la identitat i la llengua catalana”. Tanta bilis, tanta catalanofòbia i tant lerrouxisme, feia temps que les autodites esquerres progressistes no els exhibien. Em decanto a pensar que es deixen anar perquè veuen perillar les menjadores.