Salvem l’Ardenya-Cadiretes (II)

A les comarques gironines hi ha 8 parcs naturals gestionats per la Generalitat i una trentena d’espais d’interès natural. N’hi ha 29 que no tenen òrgan de gestió, com ara l’Ardenya-Cadiretes. En el ple de la Diputació del mes de febrer, la CUP, amb el suport del PSC, Independents de la Selva i Tots per l’Empordà, va presentar una moció per incloure l’espai dins el Consorci de les Gavarres, valorant que seria més eficient que no pas crear-ne un de nou. L’equip de govern, de Junts i ERC, s’hi va oposar al·legant que podria representar un greuge per als altres 28 espais protegits sense òrgan de gestió. La proposta venia avalada pels acords de ple dels ajuntaments que en formen part: Caldes, Llagostera, Lloret, Sant Feliu, Santa Cristina, Tossa i Vidreres, a més del de Castell-Platja d’Aro i del Consell Comarcal del Gironès. Per no tancar cap porta es va decidir deixar la proposta sobre la taula i donar més temps a les negociacions. Abans, però, ha de passar pel ple del Consorci de les Gavarres i, si es dona el cas, aprovar-ho. El problema d’arrel és que en teoria aquests espais protegits d’interès natural depenen de la Generalitat, però l’administració catalana només gestiona els parcs naturals. En el cas de les Gavarres es va resoldre amb l’entrada de la Diputació, que és el que es proposa ara per a l’Ardenya-Cadiretes. A Barcelona, la Diputació gestiona 14 espais naturals. Dies enrere dèiem que fa 50 anys de la presentació del Manifest de les Gavarres que va representar l’inici de la defensa del massís. S’ha fet molt de recorregut, però és insuficient, i per veure la rellevància d’aquests espais recomano la lectura d’un interessant document del juny del 2018, encarregat per la Diputació de Girona, que es titula Estat de conservació dels espais naturals protegits de les comarques gironines sense òrgan de gestió. És un estudi en profunditat en què s’exposen la necessària protecció, els valors i les dificultats d’aquests espais naturals gironins. La Diputació és l’única institució de casa nostra amb capacitat econòmica per liderar-ho. Però no n’hi ha prou i s’hi ha d’arremangar tothom, començant per la Generalitat, que en té la competència, els ajuntaments que tenen superfície en aquests espais, els consells comarcals i la societat civil.