Formant políticament la ciutadania

Cal reconèixer que la decepció que ha estat pro­vo­cant la política crea una acti­tud de des­con­fiança, de menys­preu i fins i tot d’indig­nació envers la política. Qui­nes en són les cau­ses?: els escàndols de cor­rupció i nepo­tisme, la fal­se­dat de les pro­me­ses elec­to­rals, la inèrcia interes­sada de les oli­gar­quies naci­o­nals, la sub­missió de governs i polítics a la macro­dic­ta­dura del capi­ta­lisme neo­li­be­ral... Aquesta política cal que mori. L’eco­no­mia creix, però alhora també ho fa la desi­gual­tat que assas­sina la mun­di­a­lit­zació. L’altra política no pot morir, pre­ci­sa­ment perquè la huma­ni­tat no pot viure sense ella. La política és l’orga­nit­zació de la vida humana. El procés de la soci­e­tat, el cost de la vida, el preu del pa, tenir cober­tes les neces­si­tats bàsiques com la sani­tat, l’edu­cació, l’habi­tatge..., depe­nen de deci­si­ons polítiques. La política abasta totes les dimen­si­ons de la vida social. L’altra política humana i huma­nit­za­dora de justícia, de trans­parència, de ser­vei, de par­ti­ci­pació, pro­gra­mada i vis­cuda local­ment i mun­di­al­ment, aquesta política, de totes les voca­ci­ons de ser­vei, és la més noble. Doncs si nosal­tres tenim el poder d’esco­llir i donar suport a la bona política, per què no ho fem? Quins par­tits polítics, països, governs des­ti­nen el tant per cent més alt a sani­tat, edu­cació, habi­tatge...? Per què no ho fem? L’Agenda Lla­ti­no­a­me­ri­cana 2026 apun­tarà cap a l’edu­cació política. Cal tre­ba­llar i des­per­tar-nos perquè la política sigui un exer­cici de soli­da­ri­tat fra­terna.