Formant políticament la ciutadania

Cal reconèixer que la decepció que ha estat provocant la política crea una actitud de desconfiança, de menyspreu i fins i tot d’indignació envers la política. Quines en són les causes?: els escàndols de corrupció i nepotisme, la falsedat de les promeses electorals, la inèrcia interessada de les oligarquies nacionals, la submissió de governs i polítics a la macrodictadura del capitalisme neoliberal... Aquesta política cal que mori. L’economia creix, però alhora també ho fa la desigualtat que assassina la mundialització. L’altra política no pot morir, precisament perquè la humanitat no pot viure sense ella. La política és l’organització de la vida humana. El procés de la societat, el cost de la vida, el preu del pa, tenir cobertes les necessitats bàsiques com la sanitat, l’educació, l’habitatge..., depenen de decisions polítiques. La política abasta totes les dimensions de la vida social. L’altra política humana i humanitzadora de justícia, de transparència, de servei, de participació, programada i viscuda localment i mundialment, aquesta política, de totes les vocacions de servei, és la més noble. Doncs si nosaltres tenim el poder d’escollir i donar suport a la bona política, per què no ho fem? Quins partits polítics, països, governs destinen el tant per cent més alt a sanitat, educació, habitatge...? Per què no ho fem? L’Agenda Llatinoamericana 2026 apuntarà cap a l’educació política. Cal treballar i despertar-nos perquè la política sigui un exercici de solidaritat fraterna.