Fa uns dies vaig escoltar el programa radiofònic La competència, en què es fotien d’una cosa que es deia durant el confinament per la covid-19, just ara fa cinc anys: “Ens en sortirem i millors del que som.” Les bromes de l’equip del programa em van semblar força afinades, però no me’n recordo pràcticament de cap. Allò que quedava clar és que els humans no “n’hem sortit millors”. D’entrada, no tothom se’n va sortir i algunes morts haurien pogut evitar-se. Segurament hi va haver incompetència, errors i protocols discriminatoris per part de totes les administracions d’arreu, però hi ha llocs on es van prendre decisions que clamen al cel. Posem-hi d’exemple la Comunitat de Madrid, on el govern autònom va prohibir que es derivessin cap a hospitals persones malaltes que vivien en residències de gent gran. Díaz Ayuso no només no assumeix cap responsabilitat: brama en contra de qui qüestiona la seva gestió. El cas és que, quan va tornar a ser elegida presidenta amb aclamació popular, els seus votants ja podien saber què havia passat respecte a això.

Hi ha moltes altres coses que fan present que, de fet, som pitjors. Es deia que la pandèmia ens faria prendre consciència que hem de cuidar-nos els uns als altres, sentir que formem part d’una mateixa espècie amb la seva fragilitat; però no només persevera el campi qui pugui, sinó que la por de l’altre –també fomentada durant la pandèmia– no fa més que explotar-se. Vam observar que, amb menys producció i consum, la naturalesa patia menys, però els negacionistes del canvi climàtic surten de les pedres. Som esclaus de noves tecnologies que no fan més que enriquir uns pocs mentre molts segueixen empobrint-se. Etcètera.