Lletra petita
Filial
Uns traspassos que no havien de ser el cafè per a tots autonòmic, i no paren de descafeïnar-se. Començant pel de Rodalies. L’oposició dels maquinistes de Renfe –no els ha calgut ni un dia de vaga– ha convertit el traspàs a la Generalitat en gestió conjunta de la companyia filial de Rodalies, depenent de Renfe, segons reconeixen els mateixos firmants de l’acord i ha acceptat ERC, que ho havia fixat com a condició per a la investidura de Pedro Sánchez. Fa por convertir Rodalies en filial, perquè si formant part de la casa gran de Renfe el servei ha estat deficient les darreres dècades, no vull pensar què passarà si s’és una filial? Quan les grans companyies retallen, les filials són les primeres a caure... És clar que empitjorar el servei o la informació serà complicat, tenint en compte que fa deu dies es va anunciar, en una reunió dominical entre institucions, l’increment de la informació sobre les incidències als usuaris, i ni tan sols es va poder millorar la informació interna per retornar als horaris habituals un cop desconvocada hores abans la famosa vaga. Tot i que el govern manté l’excepcionalitat del traspàs, admet que l’adscripció a Renfe no serà ni temporal ni transitòria, sinó permanent, una raó més per pensar que el veritable traspàs hauria estat cedir-ne les línies a FGC. L’oposició, més política que laboral, del sindicats de Renfe al traspàs decidit legítimament pels representants polítics dels ciutadans, obre la porta als funcionaris d’Hisenda, que també s’oposen a l’enfortiment de l’Agència Tributària de Catalunya, i podrien aigualir l’acord per a la recaptació pròpia dels impostos per part de la Generalitat. El mateix pot passar amb el traspàs de la cogestió de les polítiques d’immigració pactat per Junts, per part dels cossos de seguretat i policials de l’Estat. Els treballadors de la CMT ja van aconseguir judicialment refer el canvi de seu a Barcelona fa anys. El que no s’atura, si no augmenta, és la protesta pel dèficit ferroviari i d’infraestructures, i ves que no desfermi un altre procés, com el de la dècada passada.