Rosa Dambo

A mit­jans dels anys 90 vaig entre­vis­tar Rosa Díez per a l’AVUI ens uns moments en què l’acti­vi­tat d’ETA estava en ple apo­geu, és a dir, que els coman­dos de l’orga­nit­zació ter­ro­rista es tro­ba­ven ple­na­ment ope­ra­tius, ben armats i finançats, i el seu suport social i polític era força més sòlid que l’actual.

En aquells moments, Díez era con­se­llera del govern basc que pre­si­dia José Anto­nio Ardanza en coa­lició amb el PSE-EE, i va ser capaç, mal­grat el clima que es vivia a Euskadi, de pro­mo­ci­o­nar els atrac­tius turístics d’aquell país amb un lema que segur que molts de vostès deuen recor­dar: Ven y cuéntalo. Una cam­pa­nya valenta, com la seva pro­mo­tora, que va fun­ci­o­nar i ha con­ti­nuat fun­ci­o­nant: cada cop més gent visita Euskadi.

En aquells temps, Díez defen­sava l’entesa amb el PNB i el diàleg amb el que lla­vors s’ano­me­nava el mundo de ETA per acon­se­guir la pau. Però ara, Díez s’ha divor­ciat del PSOE després de 30 anys per abraçar la causa del patri­o­te­risme espa­nyo­lista con­tra la “dic­ta­dura naci­o­na­lista” i lide­rar el par­tit que impul­sen Sava­ter i altres intel·lec­tu­als pro­gres­sis­tes de la pla­ta­forma Basta Ya. Està per veure si tindrà èxit entre l’elec­to­rat soci­a­lista més “naci­o­nal” o si s’haurà de con­for­mar a esgar­ra­par alguns milers de vots al PP, com espera la direcció del PSOE.

En tot cas, Zapa­tero, torna a comp­tar amb Bono, i ja espa­nyo­leja a mar­xes forçades amb dis­tin­tius minis­te­ri­als uni­fi­cats –Gobi­erno de España– i lleis per fomen­tar la cohesió “social” a tot el ter­ri­tori esta­tal que tre­pit­gen a dojo com­petències autonòmiques. Però sap greu. Com creia Díez fa 10 anys, crec que sense una entesa entre el naci­o­na­lisme democràtic basc i el soci­a­lisme que no ha de tenir por al que lliu­re­ment deci­dei­xin els bas­cos, la pau serà impos­si­ble. Tants anys fent de Rosa Díez per fer ara de Rosa Dambo (renea).